Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Si un extraterrestre aterrés... o unes notes sobre Barcelona Imparable

Es constata que hi ha un conjunt d’actors socials i polítics que, en els últims temps, apel·len a l’ordre. És el cas de la plataforma sobre Barcelona: veurem fins a quin punt coquetegen JxCat (ex-CiU) i el PSC (la seva elit)

1
Es llegeix en minuts
A1-115863093.JPG

A1-115863093.JPG / Ferran Nadeu (EPC)

El binomi vell-nou es va posicionar, des de ja fa una dècada, com a fractura notable que travessava la vida política del nostre país. A part dels tradicionals ‘cleavages’ ideològic (dreta-esquerra) i territorial-nacional (centralisme-descentralització), se n’hi afegia un que tenia a veure amb la radicalitat democràtica, amb la crítica a la ‘cartel·lització’ partidista, amb l’ambició per assumir nous reptes disruptius. El 15-M va ser el moment simbòlic que va encunyar aquesta nova realitat.

Després va arribar una transformació del sistema de partits polítics amb l’aparició de Podem, alcaldies ciutadanistes a les grans ciutats i, fins i tot, el salt estatal de Ciutadans. Aquesta nova dicotomia no sorgia del no-res: el paper creixent dels moviments socials en la incidència en les polítiques públiques, la construcció d’un municipalisme alternatiu i popular (no partidista, però sí radicalment polític), o la sensibilitat per la participació ciutadana i el control social de les institucions i actors polítics ja s’havien estat assajant des del canvi de mil·lenni.

Des del meu punt de vista aquesta fractura, en canvi, evoluciona anys després cap a una altra que podríem batejar com a règim-canvi. El procés sobiranista en part l’emmarca, tot i que d’una manera sui generis i no recomanaria buscar-ne correspondències fàcils. Això sí, es constata que hi ha un conjunt d’actors socials i polítics que, en els últims temps, apel·len a l’ordre, nostàlgics d’una hegemonia bipartidista perduda. Sí, també una part dels independentistes de nova fornada. El govern de la Diputació de Barcelona n’és un exemple. Un altre, de rabiosa actualitat, el cas de la plataforma Barcelona Imparable: veurem fins a quin punt coquetegen JxCat (ex-CiU) i el PSC (la seva elit).

Notícies relacionades

Si un extraterrestre aterrés aquí, net de prejudicis forjats en puerils batalles partidistes, i al veure qui governa a Barcelona i Catalunya, arribaria a la conclusió que les forces de canvi s’han obert pas en les màximes magistratures del país, tot i que amb correlacions de força complexes. També creuria que ha arribat la possibilitat d’intentar obrir una nova etapa en la història del país, construint sinergies de col·laboració que, amb imaginació i intel·ligència, poden portar molt lluny la transformació... Si un extraterrestre aterrés.