Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ensopegant amb Joan Carles I
Això d’ensopegar amb l’emèrit cada vegada que es parla de delictes econòmics ja s’ha tornat un costum. Una vergonyosa reiteració
La revelació dels Papers de Pandora ens proporcionarà grans moments. Amb una barreja d’indignació i curiositat, assistim a la desfilada d’evasors d’impostos. Alguns produeixen sorpresa. D’altres ja són vells coneguts. De nou hi ha tornat a aparèixer el nom de Joan Carles I. Aquesta vegada no com a defraudador, sinó com a suposat benefactor del fons hispanosaudita que Corinna Larsen va planejar llegar-li. Això d’ensopegar amb l’emèrit cada vegada que es parla de delictes econòmics ja s’ha tornat un costum. Una vergonyosa reiteració. Una màcula que degrada, una vegada i una altra, la democràcia espanyola.
Si ja costa entendre el manteniment d’una institució hereditària, els arguments esclaten davant la cobdícia, la prepotència i la baixesa amb què ha actuat Joan Carles I. Ja fa molt que va dilapidar tot el respecte guanyat durant la Transició. La seva indignitat és un afront, encara més punyent, en l’era de la precarietat. En una monarquia, les persones són la mateixa institució. La seva grandesa i la seva misèria. Joan Carles I és molt lluny d’haver reparat el perjudici produït. La reiteració del seu nom vinculat a la deshonestedat augmenta, cada vegada més, la desconnexió entre la ciutadania i la Corona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
