Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Estacions de tren i cercles de l’infern

MANU MITRU

Una estació de tren és una terra de ningú, com tots els llocs de pas, que només són substancials perquè són accessoris, que tenen entitat justament perquè no en necessiten, perquè en creen a partir de la seva condició de neutralitat i asèpsia. Quan una estació de trens es converteix en notícia, és a dir, quan esdevé substància per ella mateixa, és que ha deixat de ser transitòria i esdevé fonamental, substantiva. Passa en alguna novel·la, en unes quantes pel·lícules (els comiats són fenomenals si es fan des d’un tren) i cada vegada que hi ha una vaga de ferrocarrils.

Hi ha poques coses tan tristes com esperar en una estació que surti l’últim tren de la nit cap a casa. N’hi ha una, de més trista, la més trista de totes: que aquest tren ni tan sols surti, que et quedis a l’estació mig dormitant, desconcertat, perquè no has sabut reaccionar a temps. Aleshores, contemples l’estació com un espai permanent. No hi ha moviment (de trens, com si s’haguessin evaporat en el no-res), només la desesperació, el desig de fugir com sigui d’aquell caos, de no ser engolit pel forat de la ràbia. I la contemplació de l’estació estàtica, sense cap més utilitat que la permanència com un cercle de l’infern.

Temes:

Renfe Rodalies Vagues

Inicia sessió 0 Comentaris