Aeroport: punt i seguit

Així, en un clima de postureig fotogràfic, renys mutus i nul·la informació al ciutadà, se’ns en va l’ampliació sense la possibilitat, ni tan sols, de debatre obertament sobre la seva conveniència. Després de dècades reclamant insistentment, des de Catalunya, convertir l’aeroport del Prat en un ‘hub’ intercontinental, arribat el moment la qüestió s’aparca en un vist i no vist. I tan tranquils.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Cap persona assenyada pot esperar que, en els nostres dies, una inversió d’aquestes característiques no generi incertesa. Per això, en una societat sensibilitzada com mai pel futur del planeta, una ampliació aeroportuària que, a més, afecta part d’un espai natural, demana un prolongat procés deliberatiu, obert i informat. Una discussió liderada pels poders públics, en què tinguin cabuda totes les veus i argumentacions. Només així es podran superar lectures simplistes i interessades d’un projecte tan complex com transcendental. I si, finalment, el sentir ciutadà rebutja l’ampliació, la seva decisió estarà sustentada. Però no ha sigut així.

Als catalans se’ns ha usurpat aquest debat. I no podem acceptar-ho. Per sobre de la voluntat de debatre la proposta d’Aena han prevalgut els interessos partidistes i immediats d’uns partits i uns altres. Quan, curiosament, estem parlant d’un projecte de tots i a llarg termini. Per això, res de punt i a part durant cinc anys. Punt i seguit, i al més aviat possible.