Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Kate Winslet
El cos sense retocar de l’actriu és més potent, més efectiu que mil advertències, mil discursos contra la bellesa irreal dels filtres fotogràfics, de la tirania d’una imatge impossible
El nom s’hauria d’escriure en majúscules. Cada una de les seves lletres. Només així s’aconseguiria recollir l’entusiasme sobtat, el crit descomunal amb què l’actor Evan Peters va reconèixer la seva companya de repartiment en l’entrega dels Emmy. Tots dos es van emportar un premi pel seu treball en l’excel·lent minisèrie ‘Mare of Eastown’. A Winslet cal agrair-li moltes coses. Sens dubte, ser la magnífica actriu que és. Però, també, la defensa del seu cos. Un cos amb corbes i arrugues. «Ni t’hi atreveixis» va advertir el director de la sèrie quan aquest li va suggerir retocar-li digitalment la panxa. Winslet va defensar així la credibilitat del seu personatge, una dona de mitjana edat amb massa pes sobre les espatlles. «Estem una mica famolencs d’això», va afirmar. Famolencs de veritat, de realitat.
El cos sense retocar de Winslet és més potent, més efectiu que mil advertències, mil discursos contra la bellesa irreal dels filtres fotogràfics, de la tirania d’una imatge impossible. El seu cos destil·la poder, seguretat i autenticitat. Davant les trampes de la falsedat, resulten imprescindibles testimonis que no només prediquen, sinó que també actuen. I es reivindiquen. Un bona dosi per a l’autoestima.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
