El Barça i Koeman, al final del camí

Koeman se sent incomprès. No és el primer entrenador a qui li passa, ni en serà l’últim. Potser cansat d’explicar-se, potser intentant evitar un altre diàleg públic amb la presidència del club, potser conscient que si continua rebaixant la categoria dels seus jugadors acabarà dient que entrena la penya bufanda, el tècnic holandès va optar per emetre un comunicat que no fa més que evidenciar de nou la debilitat de la seva posició.

Malgrat ser un missatge realista, aquest estructurat «això és el que hi ha» resulta un nou desafiament per al seu president, que manté un discurs oposat, un que recorda aquell famós «‘al loro, que no estamos tan mal’». Veurem si hi ha un nou vídeo, de moment, «pilota a terra».

Més contradiccions. Koeman, que reclama recolzament incondicional, en paraules i en fets, no és capaç de mantenir la coherència entre el que diu i el que fa. Si un es resigna, perquè s’està construint el futur, li costarà entendre per què el seu entrenador canvia de plantejament a cada partit a la caça urgent d’un resultat: un dia opta per posar-se enrere perquè no li facin mal i l’endemà renuncia a generar joc a través del seu estil. Un dia és el Getafe i el següent l’Osasuna, amb la il·lusió de tornar a ser el Barça per art de màgia.

Lenta agonia

Notícies relacionades

Koeman llegeix un comunicat i no fa roda de premsa

¿Pot aconseguir més aquesta plantilla? Exjugadors del Barça ofereixen la seva opinió

Han fet falta cinc partits per confirmar que mantenir el teu entrenador a desgana era un mal pla. Koeman viu en una provisionalitat gairebé diària, ja no es tracta que després de cada partit s’hagi de buscar la ratificació del seu càrrec, sinó que el pols és tal que s’ha de preguntar després de cada declaració. El contracte blindat que Bartomeu va proporcionar a l’holandès va deixar poc marge de maniobra a Laporta. Però l’absència d’alternativa, i de rumb, ja no correspon a l’expresident. 

La situació sembla irreversible. Una lenta agonia per a un desenllaç que tots veiem i intuïm. Si no fos perquè el Barça mai defrauda, es diria que no hi haurà factor sorpresa al final d’aquest culebró.