Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Puigdemont, el desestabilitzador
A l’expresident se li ha posat cara de populista. I això no genera simpatia
Archivo - Arxivo - L’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont en una imatge d’arxiu /
Durant anys, el procés es va imposar en la propaganda internacional. El govern del PP, entre el menyspreu i la ineptitud, no va saber contrarestar un moviment que mostrava el seu millor rostre al món. Eren els dies dels somriures, de les mobilitzacions massives, d’una il·lusió que recorria bona part del teixit cultural i associatiu català. El procés era molt més que els rostres d’uns polítics, es venia com el somni optimista d’un poble. La paràlisi de Rajoy, la brutalitat de l’1-O i unes penes de presó de difícil explicació van sumar complicitats.
Però aquells dies ja no hi són. El Govern de Sánchez ha sabut vendre’s més enllà de les fronteres. Des de l’èxit en la vacunació fins a la gestió de la crisi a l’Afganistan han sigut reconegudes internacionalment. Mentrestant, l’estrella de Puigdemont s’apaga. És eurodiputat, sí, però no inscrit en cap grup. El seu afany més gran sembla dinamitar el diàleg. Que el Parlament Europeu hagi votat a favor que s’estudiïn els llaços de l’independentisme català i el Kremlin té més efecte propagandístic que real. A Puigdemont se li ha posat cara de populista desestabilitzador. I això no genera simpatia. Els afectes internacionals estan canviant de bàndol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
