CRÍTIQUES INJUSTES A GUARDIOLA

Les perdius disparant a les escopetes

3
Es llegeix en minuts
Les perdius disparant a les escopetes

De veritat, seriosament, quan creus que ho has vist tot, fins i tot a Barcelona, al Barça, al camarot de Joan Laporta, al seu entorn, al futbol, al món del futbol, en el dia a dia, a la Lliga, a les lligues, a la Champions, a la Copa Amèrica, en l’esperpèntic Brasil-Argentina encara per decidir, en la marxa incomprensible, encara no explicada (de veritat, seriosament, amb la veritat per davant) de Leo Messi, en el fet, dic, per exemple, que faci mesos i mesos que Sergio Ramos no juga, que un partit es jugui a les dues del migdia perquè és bo perquè ho vegin a la Xina –¡¡¡a la Xina!!!–, quan creus que res, absolutament res, et sorprendrà (més), arriba un paio que (diu) que estima com ningú el Manchester City, de nom Kevin Parker i de vividor, suposo, secretari general del club oficial de fans dels ‘cityzens’, i critica de manera despietada i fins i tot mal educada el gran Pep Guardiola perquè l’entrenador ha demanat el recolzament dels aficionats.

De veritat, ¿ens hem tornat bojos? De veritat, un entrenador demana a la seva afició que la necessita al camp, a l’estadi, a les grades, a la tribuna, perquè amb ells són més forts i perquè necessitem la seva ajuda per guanyar diumenge i va i el món, o aquest tal Parker, i li diu que es fiqui en els seus assumptes.

Demanar ajuda

¿Diríem barbaritats del bo de Ronald Koeman si, diumenge, a la roda de premsa prèvia al duel amb el Granada al Camp Nou demanés (i necessités) un estadi ple per guanyar? ¿Pensaríem que Koeman s’ha begut l’enteniment? De veritat, això sembla les perdius disparant a les escopetes.

Si alguna cosa (entre moltíssimes altres virtuts) té Pep Guardiola és que és exquisit en totes les seves declaracions. Després de guanyar el Leipzig (6-3) en un gran partit davant 38.000 espectadors, en un estadi amb capacitat per a 55.000, va dir, va demanar, «sisplau», que els aficionats s’animessin a anar a l’estadi al partit següent (MCity-Southampton, demà, a les 16.00 hores), «ja que estem cansats i per guanyar els necessitarem».

Minuts de fama

I surt el Parker aquest i li tira tot el carro de porqueria a sobre. Que el Pep ha de dedicar-se al que li pertoca, que segueix la por de la pandèmia, que les entrades són molt cares, que es juga a una hora on la gent no pot deixar casa seva, que si han de cuidar els nens....¡¡¡¡Senyor, que el Pep no ha dit res, que només ha demanat ajuda!!!! «Jo vinc aquí, a l’estadi, i mai em plantejo o em queixo de per què la gent ve o deixa de venir. M’agradaria veure el camp ple i ho demano amb educació», va assenyalar el Pep.

Repeteixo, amb perdó (o sense), és de bojos, d’autèntics bojos. O, qui sap, com diu un amic meu de l’ànima «això passa, potser, Emili perquè el futbol actual tracta els seguidors com a clients». Jo no sé per què passa, però resulta increïble, esperpèntic, sense cap justificació i estic amb Guardiola: ¡No ha de demanar perdó, ni disculpes! Al contrari, les hauria de demanar el tal Parker, pel que ha dit.

Notícies relacionades

I, perdonin, però si això és el perfecte futbol anglès, la perfecta Premier League, prou que me’n ric, del que la gent considera que és la perfecció, l’exemple a seguir. Un campionat, un ambient, un entorn, una competició que permet, que tolera, que no surt a la trobada de qui critica despietadament un entrenador que, simplement i educadament, demani l’ajuda de la seva afició no mereix ser considerada exemplar. Ho sento. O no.

Tret que el tal Parker hagi volgut sortir als diaris, als les notícies de la televisió i a Twitter buscant el seu quart d’hora de glòria.

Temes:

Futbol