La tribuna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La UE busca el seu lloc

Von der Leyen va tocar molts temes en el seu discurs, però tots de passada, sense aprofundir-hi ni involucrar-s’hi gaire. I en el seu afany per acontentar molta gent, van aparèixer les incongruències

3
Es llegeix en minuts
La UE busca el seu lloc

REUTERS / Julien Warnand / POOL

De nou arriba el setembre i també un nou debat sobre l’estat de la UE que, com la tardor que s’acosta, també ha sigut gris i anodí. Von der Leyen mai ha sigut una persona que s’hagi caracteritzat per oferir discursos polítics i arriscats. Més aviat es limita a defensar el resultat aconseguit d’una manera cauta. En un moment de paràlisi política, de profunda crisi d’identitat, i d’una àmplia incertesa, potser, només potser, fer propostes que portin a la reflexió i al debat podria materialitzar-se en avenços i no quedar en discursos buits perlats d’eslògans.

Von der Leyen, fidel al seu estil, va tocar molts temes, però tots de passada, sense aprofundir-hi ni involucrar-s’hi gaire. Va fer picades d’ullet per acontentar, com anar alternant la llengua en funció de la qüestió a tractar. Així, si tocava seguretat i proposava una cimera de defensa durant el primer semestre de presidència francesa, ho feia en francès, si el tema era l’Estat de dret, la democràcia i els valors europeus canviava a l’alemany. 

No obstant, en el seu afany per acontentar molta gent, van aparèixer les incongruències. Va parlar dels joves i la seva lluita contra el canvi climàtic, fins i tot va proclamar que el 2022 seria l’any de la joventut, però no va parlar de com fomentar l’ocupació juvenil; va prometre la retallada del 55% de les emissions de CO2 i va sol·licitar el recolzament de la Xina i els EUA, però no va esmentar com fer-ho. Tampoc en la política de seguretat i defensa va buscar la polèmica, va esmentar les noves i velles amenaces i la necessitat que la UE tingués una autonomia més gran i capacitat de desplegament on no arribés l’OTAN, especialment en l’àmbit de la ciberseguretat, amb la introducció de millores en la cooperació i la interoperabilitat de la intel·ligència, però no va entrar en els temes que es troben al cap de tots i totes sobre la necessitat o no d’un exèrcit europeu. Això sí, va anunciar que hi hauria una Cimera de la Defensa sota presidència francesa. Un nou titular. Hi va haver mencions a la necessitat de revisió del model de governança econòmica i reforma del pacte d’estabilitat i un tímid reconeixement al fracàs de la política de l’austeritat, ja era hora, però, de nou, sense una proposta clara de per on avançar.

Von der Leyen va abordar els temes més conflictius a nivell intern en la part final del seu discurs, aquells que tocaven els dissidents interns. En el seu al·legat va reivindicar la llibertat, l’Estat de dret, la qualitat de la democràcia i la igualtat. Va anunciar una norma europea per defensar les dones víctimes de violència de gènere i va fer una crida a defensar els valors europeus. Zero autocrítica a l’evolució del projecte europeu i l’actuació d’actors que han afavorit l’actual situació.

Notícies relacionades

Si per a alguna cosa serveixen aquests debats és per marcar les prioritats d’agenda del curs vinent. Per tant, és tan important el que es diu com el que no s’esmenta. Juntament amb l’absència de la reforma de la política europea de veïnat o la necessitat d’una estratègia en les relacions amb Rússia, la migració va ser potser l’absència més clamorosa. Despatxada en tres idees, unitat en la protecció de les fronteres, la necessitat de reduir la immigració irregular i retornar els que no tenen dret a estar. És a dir, una política migratòria única i exclusivament marcada per qüestions de control fronterer. Res sobre la reforma del sistema d’asil, res sobre la migració laboral i, per descomptat, res sobre els drets humans de les persones migrants. 

En definitiva, després del debat sobre l’Estat de la UE d’aquest any es pot concloure que els temes que tindran el seu lloc aquest any són aquells que reforcen l’eix franco-alemany. Política de defensa per a París, Pacte Verd per a Alemanya. Les qüestions socials de joves o violència de gènere també tindran el seu lloc, però sense gaire pressupost. No sembla clar que la reforma pressupostària hagi de tenir lloc durant l’any vinent ja que estaran en el seu apogeu els fons de recuperació. Així que cap canvi substantiu en la naturalesa o en les polítiques de la UE, només canvis estètics i només en algunes àrees.