Mals temps per a les tonteries

Alguns arriben a la Diada amb cert sentit d’urgència. Ada Colau, que ja va saber interpretar el sentir del país amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, ara diu que «amb la pandèmia i la crisi climàtica la gent ja no està d’humor per a tonteries» i proposa que la «política sigui útil». D’altra banda, la ministra Raquel Sánchez ha decidit no perdre el temps en vista del sobtat canvi d’opinió d’Aragonès sobre l’acord a què va arribar amb el Ministeri sobre l’aeroport. L’exalcaldessa de Gavà tampoc està d’humor per a tonteries.

Altres arriben amb les històries de sempre. El 22 d’agost, Oriol Junqueras va explicar a RAC-1 que «[La taula de negociació] té el mateix sentit que va tenir per als irlandesos fer el mateix camí que fem nosaltres. Perquè estic segur que vostè no s’imagina que el primer dia que els irlandesos van plantejar la possibilitat d’un referèndum el Govern de Londres aplaudís amb entusiasme. ¿Oi que no? Ni s’ho imagina vostè ni cap dels oients que ens escolten en aquest moment. I tot i així, va acabar amb un referèndum i va acabar amb la independència de la República d’Irlanda».

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però no hi va haver referèndum d’independència. De 1919 a 1921, es va lluitar la Guerra d’Independència contra el Regne Unit. Després, de 1922 a 1923, hi va haver una Guerra Civil entre els irlandesos a favor i en contra del tractat firmat amb els britànics. Amb morts. En conjunt, si Irlanda hagués tingut una població com la catalana d’avui, haurien sigut 10.500 baixes. Els EUA van reconèixer Irlanda el 1924. I el primer referèndum no va ser fins a 1937 per aprovar la Constitució quan Londres ja no tenia res a dir.

 Puigdemont diu que s’ha de lluitar als carrers, places i institucions. Els ‘botelloners’ han de ser l’avançada.