Un node d’avions, trens i barcos

Davant tant d’expert en ‘hubs’ (¿per què no ho anomenem intercanviador o node?) m’assalta una pregunta: ¿no deuen ser les estacions que es van desmuntar al seu dia o els traçats arrencats el que cal reposar primer? Efectivament, l’atractiu i eficàcia de l’aeroport és més que la derivada de la suma algebraica de la longitud de les seves pistes i convé reflexionar abans d’asfaltar un pam més d’espai lliure al territori metropolità. Però precisament per això és necessari entreveure com potenciar la seva excepcionalitat. D’una banda, és contigu a un port –amb 828,9 ha de superfície terrestre i més de 20 km de molls i atracadors–, i al costat d’un important espai ferroviari a l’Hospitalet que pot operar com a distribuïdor central de la metròpolis. L’aeroport de Barcelona ofereix condicions que el fan únic i original, importants avui i que ho seran encara més en un futur d’estricte control d’emissions.

Restablir el vincle entre port, aeroport i les estacions ferroviàries de França i el Morrot oferiria un servei multimodal potentíssim que hauria de figurar fa temps com una de les prioritats fonamentals per al desenvolupament, millora i progrés de la ciutat i del conjunt del país.

Per visualitzar la proposta cal estendre un pla de Barcelona i imaginar la connexió de l’estació de França (buida com una catedral sense parròquia) fins a la majestuosa estació del Morrot al port (ignota per a molts, on imaginaven un barri ‘Ictineu’ fa uns quants anys i absent als mapes, fet que suggereix que el dia que l’enderroquin o la transformin en museu de ‘nosequè’ ningú la trobarà a faltar). Després, seguint la traça del tren fins a la platja de vies de l’Hospitalet (molts metres quadrats disposats a ser venuts i ocupats per qualsevol cosa), i mes allà fins a l’estació del Prat i la T-2 de l’aeroport. Mercaderies o viatgers que poden haver arribat per mar o per aire podrien fàcilment dirigir-se cap a França o Madrid i València per tren, o a la inversa. Un enllaç que permetria, a més, desdoblar la congestió i alleujar el trànsit ferroviari a la Barcelona Central. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Aquest enllaç ferroviari entre l’estació de França i l’aeroport pot resoldre’s amb un tram recuperat de 2,2 km adossat al moll de la Fusta. Una infraestructura més lògica i econòmica que túnels recents per a cotxes com el de les Glòries i el carril VAO desdoblant la C-58. Exemples de ‘progrés improductiu’, que no voldríem veure reproduïts aquí. Lamento discrepar de moltes de les iniciatives teòricament atentes al territori, que proposen derivar aquests diners per rendibilitzar aeroports que es van disseminar, resultat d’interessos locals, desconnectats dels trens, de les estacions i de la demanda. 

Recuperar el corredor litoral de Barcelona entre aeroport, port i estacions de ferrocarril, que existeixen, permetrà que treballin a l’uníson. Les ciutats emergents destaquen per com aprofiten i reciclen espais, més que pel que inventen de nou. Hi ha poques ciutats a Europa que puguin oferir un tronc d’infraestructures d’aquesta potència. A la meva manera de veure aquest enllaç litoral ‘passant’ millora de manera imponent la funció combinada de port, aeroport i trens com a sistema intercanviador de mercaderies i viatgers d’altíssima capacitat i versatilitat, i únic a Europa. Aquesta sí que és una idea d’ampliació que l’aeroport, la ciutat i el país necessiten.