Ruptura de relacions Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Cowboys’ al Magrib

Algèria es dispara al peu al tancar el gran gasoducte que passa pel Marroc

3
Es llegeix en minuts
‘Cowboys’ al Magrib

Fa l’efecte que el nostre veí Magrib s’ha omplert de ‘cowboys’ inexperts, dels que per voler disparar més ràpid premen el gallet abans d’acabar de desenfundar i s’engeguen un tret al peu. És el que els passa aquests dies al Marroci Algèria, dos països a què no els van afectar les convulsions de la Primavera Àrab perquè el rei Mohamed VI, que la va veure venir, es va avançar amb reformes constitucionals cosmètiques que van treure la metxa a les protestes sense cedir ni mica de poder, mentre que els algerians, escarmentats després dels 10 anys de la guerra civil que van viure al final de segle passat, es van limitar a fer manifestacions que van enderrocar l’octogenari i malalt president Bouteflika sense tocar els veritables amos del país, que són els militars i els serveis d’intel·ligència.

Les relacions entre Algèria i el Marroc mai van ser bones. El Marroc va recolzar l’heroica lluita anticolonial d’Algèria amb la ingènua esperança que, després de la independència, li tornés els extensos territoris saharians que París li havia arrabassat amb un traç al mapa quan es va retirar del Marroc el 1956 i pensava que Algèria sempre seria francesa. Quan Algèria s’hi va negar va esclatar la guerra de les Arenes, que el Marroc va perdre el 1963. Des d’aleshores hi ha entre els dos països un mal rotllo que va empitjorar amb el recolzament algerià al Front Polisario i amb la seva decisió de tancar la frontera el 1994 després d’un atemptat terrorista a Marràqueix de què Rabat la va acusar. Tot això va convertir en paper mullat la Unió del Magrib Àrab i va impedir que la regió compartís els seus molts recursos naturals i humans i es convertís en un interlocutor unit i fort davant la Unió Europea.

Ara Algèria ha decidit fer un altre pas en la mala direcció i trencar relacions diplomàtiques amb el Marroc. L’acusa de recolzar moviments independentistes cabils, d’espiar-la amb sofisticada tecnologia israeliana i, fins i tot, de calar foc als seus boscos. I el rei del Marroc, que una vegada més ho va veure venir, va decidir que no podia estar barallat al mateix temps amb els seus dos veïns més importants i va fer el cor fort per solucionar la relació bilateral amb Espanya, que ell mateix havia espatllat al pretendre que seguíssim els passos de Donald Trump. Perquè el fons de l’actual problema no és cap altre que la desestabilització que Trump ha causat a la regió magribina amb els seus Acords d’Abraham, que el van portar a reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara a canvi que Rabat establís relacions diplomàtiques amb Israel, cosa que va irritar profundament Alger.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Rere l’actual disputa hi ha una despietada lluita per l’hegemonia regional en què el Sàhara Occidental juga un paper fonamental perquè un Sàhara independent i molt poc poblat seria un titella a mans algerianes que ‘engabiaria’ el Marroc contra l’extrem nord-oest del continent, mentre que un Sàhara sota sobirania marroquina evitaria aquesta estrangulació i l’obriria cap a l’Àfrica subsahariana. Aquest és el problema real. El Marroc veu correctament que ara Algèria passa una etapa de debilitat interna, l’ha pressionat i Alger ha respost trencant relacions... potser també per desviar l’atenció dels seus molts problemes interns.

Notícies relacionades

L’ocorregut ens afecta perquè la inestabilitat magribina no és mai una bona notícia i perquè Alger ha decidit deixar d’enviar-nos gas pel Gran Gasoducte Magribí (GGM) –que recorre territori marroquí durant 145 km fins a Gibraltar– per tal de privar el seu veí de les taxes que percep pel seu trànsit (uns 100 milions d’euros a l’any, tot i que la xifra oscil·la molt) i també de gas barat que beneficia el 45% de la seva població. Alhora –i per no perjudicar-nos a nosaltres– ha reforçat el gasoducte Medgaz (Duran Farell) pel mar d’Alboran, ja que d’Algèria és procedent el 29% del gas que consumim. Però tancar el GGM té l’inconvenient que, en cas de necessitar exportar més gas o d’una avaria a Medgaz, Algèria no disposaria d’una ruta d’exportació alternativa i seríem nosaltres (i la mateixa Algèria) els perjudicats.

Com dic, ‘cowboys’ aficionats que es disparen al peu i perjudiquen els seus ciutadans, en primer lloc, i després també els seus veïns.