Negacionistes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Castigar els antivacunes
No podem clavar una xeringa a ningú, però sí que es pot legislar que qui no es vacuni no pugui anar a treballar, ni per descomptat al cine o a un restaurant
La duresa del primer confinament va ser un exercici inèdit i emocionant de solidaritat mai vist en la nostra societat, egoista de soca-rel: poden discutir-se’n els matisos, però, en l’essencial, el sacrifici simultani de centenars de milions de persones, tancades amb pany i clau durant tres mesos, va ser un èxit indiscutible, perquè va parar el cop i va evitar una apocalipsi definitiva. Però aquella exhibició d’empatia no podia ser eterna o, almenys, no podia ser unànime: els defensors dels mal anomenats drets individuals van començar a posar-se pesats amb la molèstia que suposadament provocaven les mascaretes i, malgrat la seva eficàcia provada, no han cessat en la seva campanya per intentar erradicar-les: els governants, tan sensibles a les pressions, van cedir com sempre al ‘lobby’ dels histèrics, però, curiosament, la gent se les segueix posant massivament al carrer, prova evident que no deuen molestar tant.
Però el zenit de la tonteria ha arribat amb la fase final de la vacunació, en què els Estats i fins i tot les empreses es continuen comportant amb una cautela i una educació incomprensibles amb els indesitjables que es neguen a vacunar-se, que al·leguen justament els seus maleïts drets individuals que, pel que es veu, poden trepitjar els drets de tots els altres. ¿Per què no és obligatori vacunar-se com ho és, per exemple, posar-se el cinturó de seguretat o passar pel detector antimetalls a l’aeroport? ¿Per què estem tardant tant a castigar els qui es neguen a vacunar-se i a coartar-los els drets, fins que entenguin que perjudiquen tots els altres? No podem clavar una xeringa a ningú, però sí que podem legislar que qui no es vacuni no pugui anar a treballar, ni per descomptat al cine o a un restaurant. Els negacionistes que posen en perill la resta de la societat i que, a més, n’alenteixen la recuperació econòmica han d’entendre, per força (ja que de grat no ha pogut ser), que no hi ha drets individuals si es trepitgen els col·lectius. Si no volem ser definitivament una societat de nens consentits insuportables, cal actuar ja.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
