Conte trist de l’Afganistan

Han passat moltes coses en aquests 20 anys. Per a algunes dones de l’Afganistan, només algunes, ha significat una vida. La possibilitat d’estudiar, de treballar, de somiar. Però se’ns van oblidar algunes coses. Com crear unes condicions justes i dignes perquè poguéssiu desenvolupar-vos com a societat lliure. I la democràcia. Sí, allà vam fallar. De nou vam creure que amb tancs i armes es podia trasplantar el benestar. ¡Ai, quin gran negoci això de la guerra! Tot es va podrir. L’operació es va acabar assemblant a una corrupció duradora. ‘Mafiastan’, la va batejar el periodista anglès Robert Fisk. Els vostres drets sempre van estar amenaçats, quan no trepitjats en un punt o altre del país. Per saber-ho, n’hi havia prou amb escoltar qualsevol dels més de dos milions de refugiats disseminats pel món. Aquests mateixos que, fa tan sols uns dies, Europa expulsava i repatriava considerant l’Afganistan un país segur.  

No, els talibans mai se’n van anar. I ara que ens n’hem anat, tan malament com ho vam fer de l’Iraq, ells han tornat i es passegen pel palau presidencial de Kabul. Mentrestant, tu tremoles. Jo també ho faria. No hi ha sortida quan la teva mare prega perquè moris abans de caure en mans d’ells.  

Notícies relacionades

Riscos financers de la IA

Hockney i l’art sense edat

Milers de dones, centenars de milers de dones moriran a l’Afganistan. Lentament. Dia a dia. Mortalles sobre els seus cossos, ombres als carrers. Es van acabar els estudis i les professions. Matrimonis exprés criden a les violacions. Silenciades, fuetejades, lapidades. ¿Alguna vegada van importar realment en el tauler de la guerra? La seva imatge va ser utilitzada per donar un sentit a la invasió. Ara han sigut abandonades a la seva sort. Els EUA i el Regne Unit diuen que treballen perquè es respectin els vostres drets. Vint anys han tingut i no han sigut capaços de protegir-vos, ¿per què ho haurien d’aconseguir ara que ja no són allà? Vosaltres agonitzareu, els vostres fills seran convertits en soldats de l’odi i cada home que anheli la llibertat serà sotmès o assassinat. I la commoció de tant crim remourà les plaques tectòniques del món.  

Renaixement d’Al-Qaida. Alè fresc per a Daesh. Esclats de violència extrema. Allau de refugiats. Mercadeig de migrants. Regal per a la ultradreta. Més poder per a la Xina... Un nefast efecte dòmino es prepara en el tauler geopolític. Impossible creure que el que passa als camins d’aquesta terra ferida ens és aliè. Arribarà fins als nostres carrers. D’una manera o una altra, arribarà. Llavors encara hi haurà els que ens expliquin contes. De bons i dolents. Sempre tan senzills, els contes. Només que aquest acaba malament. Una nena plora, mentre les portes del refugi es tanquen davant els seus nassos.