La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Mai caminaràs sola

La vicepresidenta del Parlament balear va ser assetjada per un pervertit en plena ruta compostel·lana i a emergències la van renyar per caminar pel món sense companyia

ARCHIVO / EUROPA PRESS

La vicepresidenta del Parlament balear Gloria Santiago ha sigut notícia nacional dies enrere per denunciar que un home la va perseguir masturbant-se mentre realitzava un tram del Camí de Santiago al seu pas per Astúries. El molt fastigós va triar malament la seva víctima. La va assetjar en un sender solitari creient-se a l’empara del bosc, però va topar amb una guerrera feminista, sense pèls a la llengua, ni tampoc intenció de passar per alt el setge. La diputada de Podem per Eivissa va passar una mala estona perquè un individu que corre darrere teu amb el seu penis a la mà quan estàs enmig d’enlloc primer fa por, abans que repugnància i ràbia. Es va haver d’escapar per fangars, espantada, sense deixar de mirar enrere. La trista realitat és que els seus records d’una experiència de naturalesa i llibertat com la que estava disfrutant en la ruta compostel·lana es veuran sempre enfosquits per la fustigació d’un pervertit. La Guàrdia Civil investiga si el tipus circulava en el seu cotxe i al veure la pelegrina creuar per seguir la seva ruta es va parar per divertir-se una estona a la seva costa. De manual. Que aixequi la mà aquella que no s’hagi trobat mai en una situació semblant. A mi m’ha passat mitja dotzena de vegades en la meva vida, dues d’elles en parcs infantils i una en un autobús urbà, i quan em vaig queixar em van suggerir que ho oblidés, que total no era per a tant. Però com els temps estan canviant, Gloria Santiago no ha reduït a una anècdota personal el que és una intimidació sexista, sinó que ha expressat com d’insuportable resulta viure de reüll, amb l’atenció posada en el retrovisor per si un porc decideix atacar, contribuint a generar un debat important respecte a la seguretat de les dones i el seu dret a ocupar l’espai públic sense temor de ser agredides.

Perquè enmig de la situació de nervis viscuda, Santiago va trucar al 061 per demanar ajuda. En aquest telèfon que a Astúries remet al 112 local d’emergències li va respondre una veu femenina que «la va renyar» per anar sola i li va preguntar si no havia trobat ningú que l’acompanyés a fer el camí, segons va explicar la vicepresidenta del Parlament. Haguéssim començat per aquí, amigues, no ens fan falta homes per practicar la condescendència i el paternalisme tenint les nostres congèneres. No es discuteix la bona voluntat de la persona que va reprendre una dona en perill com una mare, que sempre pregunta si vas abrigada i recomana tornar a casa amb una amiga o dues. Però no s’espera d’ella preocupació carinyosa, sinó una actuació professional i ràpida davant qualsevol potencial amenaça; la reprimenda està fora de lloc. Culpar la víctima de circumstàncies alienes al seu control és un comportament que s’hauria d’haver erradicat fa temps dels serveis als quals les dones acudeixen en demanda del primer auxili, doncs no anima precisament a la denúncia de la violència de gènere, en totes les seves intensitats. Sembla que costa posar-li el focus només a l’agressor. A causa de la repercussió que ha tingut el cas s’ha obert un expedient informatiu a l’operadora per esbrinar si va complir amb els protocols d’assistència en casos d’atacs sexuals. Més enllà del que s’aconsegueixi aclarir, val la pena recordar que tots els llocs haurien de ser llocs lliures de masclisme per a les dones, caminin soles o acompanyades.

Temes:

Assetjament sexual Masclisme

Inicia sessió 0 Comentaris