L’adeu d’una estrella Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Messi i la guineu (jo)

Fins i tot sabent que no tenia gaires alternatives realistes, em sembla que Messi ha comès un error anant al París Saint-Germain

2
Es llegeix en minuts
Messi i la guineu (jo)

Efe / Cristophe Petit Tesson

És veritat: quan no les pot haver, la guineu diu que són verdes. Però resulta que abans la guineu ja s’ha fet un tip de menjar figues —o de raïm, o el que digui la famosa faula—, fa anys que en menja i sap que no hi ha res més bo, ni de lluny. Per tant, quan afirma que són verdes no ho fa per despit, ni tan sols per rancúnia, ho fa per consolar-se a si mateixa, conscient que aviat uns altres menjaran aquelles figues i les trobaran delicioses. Fins i tot pot ser que la guineu acabi contemplant com els altres es mengen les seves figues, ni que sigui pel plaer de recordar el gust que tenien. Però sí, abans que res, perquè tot això pugui passar, la guineu ha de dir que són verdes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I les figues són Leo Messi i el seu fitxatge pel PSG, esclar. Permeteu-me encara unes paraules sobre l’afer. Tot i saber que ell es volia quedar a Barcelona, i que no tenia gaires alternatives realistes, jo trobo que Messi ha comès un error anant al Paris Saint-Germain. “He caigut al club adequat”, va dir a la presentació, i el verb és molt pertinent. El Barça el va deixar caure i, guiat pel seu esperit guanyador (i el sou de futbolista més ben pagat del món), l’argentí ha anat a petar a un club que aspira a tot. Però no ens enganyem: Messi vol guanyar sobretot una altra Champions. Afegir una lliga francesa a les 10 que ja té a Espanya és la xocolata del lloro, gairebé un peatge.

Notícies relacionades

Aquesta ambició personal, individual, és la que ha manat a l’hora de triar, i se li pot objectar la falta de lògica amb tota una vida al Barça. Ara mateix el PSG representa com a club l’antítesi del FC Barcelona: en mans d’una societat inversora de Qatar, en lloc dels socis, prova de canviar el futbol amb una actitud de nou ric prepotent, als antípodes de la tradició del futbol base del Barça (excepte la desastrosa etapa de Bartomeu, esclar). Tampoc no crec que l’estil de joc de Pochettino s’adigui gaire amb el que ha conegut Messi durant la seva carrera —tot i que ara mateix, per les seves condicions físiques i de joc, els equips s’acaben adaptant a Messi, i no a l’inrevés.

Finalment, per un jugador que ja és el millor de tots els temps, no em sembla gaire intel·ligent anar a un club d’estrelles mediàtiques, encara que hi tingui amics com Neymar, Di María o Paredes, i s’esforci per oblidar la violència de Sergio Ramos quan s’enfrontaven Barça i Madrid. Caldrà veure si la competència és un repte saludable, o si la titularitat innegociable de Messi provocarà batusses de galliner al vestidor. A París la seva dimensió mediàtica creixerà fora del camp, sense que la pugui controlar tant bé com a Barcelona. En els actes de presentació va voler transmetre una imatge familiar, acompanyat sempre de la dona i els fills, però la seva eclosió a la Capital de la Llum serà més de Paris-Match, més de passarel·la, alhora que farà d’emblema dels joves de la banlieue. Segur que jugarà a futbol com els àngels, però ¿sabrà conjugar aquesta doble missió? La resta no és silenci: és soroll, negoci.

Temes:

Messi