Estiu illenc Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

De pedres i vent

Geografia, clima, caràcter, cultura, com més compassats van, millor: aquesta és la gràcia de Menorca, i el principal motiu pel qual transmet tanta pau

1
Es llegeix en minuts
On: a una capbussada de la cala Pregonda, a la illeta que hi ha davant de xalets blancs. Serveis: cap Ocupació: mitjana. Ideal per a ’spots’ televisius.

On: a una capbussada de la cala Pregonda, a la illeta que hi ha davant de xalets blancs. Serveis: cap Ocupació: mitjana. Ideal per a ’spots’ televisius.

Fa 40 estius que passo uns dies a Menorca. Els canvis en el paisatge són tan evidents que es comenten sols. L'explotació intensiva del turisme ha estat inevitable, si bé és l'illa que ha estat més conscient que mantenir el seu caràcter era precisament la clau de mantenir-ne l'interès.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El sector de la construcció va marcar el pas del 'boom' turístic amb molt soroll, mentre el sector primari feia (fa) mans i mànigues per mantenir l'equilibri natural de les explotacions agrícoles i ramaderes i de la pesca, sense fer soroll.

Notícies relacionades

Diria que les pedres han ajudat a mantenir dreta la paret del sentit comú, tant les dels monuments megalítics, com les de quilòmetres de paret seca, com les roques de turons i costa. Fonaments sòlids d'una terra exposada al vent, que es mou en funció del vent. Diria que Menorca no ha deixat mai de preguntar-se quin ha de ser el seu model de desenvolupament. La voracitat del capitalisme sempre ha trobat el contrapunt en la gent del camp, en les consciències ecològiques d'avant i après la lettre.

El 2020 aquest equilibri va quedar alterat com el de tot arreu. En aquest 2021 trobo la gent més fatigada, com a tot arreu, i negocis "de tota la vida" tancats, que no han pogut resistir la tensió de la baixada del negoci global. Trobo desconcert per les xifres d'una cinquena onada que no esperaven i també la mateixa actitud resilient, la de la pedra dura però erosionada, la del vent de l'illa, en els menorquins. La de resistir, la d'adaptar-se, la de no frisar. Geografia, clima, caràcter, cultura, com més acompassats van, millor. Aquesta és la gràcia de Menorca, i crec que aquest és el principal motiu pel qual transmet tanta pau. Amb encerts i errors, però em fa la impressió que oxímorons com "luxe responsable" o "aeroport verd" no formen part d'un vocabulari tan ric com el que sento per aquí cada dia. Intentar no dependre en excés dels productes que venen de fora i escoltar que "a les tres tanquem i a disfrutar de sa vida".