DIUEN QUE SE’N VA LEO MESSI
«Això ho arreglo jo amb un ‘asadito’»
Jo, com que fa molt temps que penso que el millor que li podia passar al Barça, perdó, a un Barça assenyat, amb sentit comú, a una entitat que fos, això, més que un club, a una institució amb projecte, a una estructura que cregués en què pregona (o pregonava), que tingués bases sòlides, on els que manessin tinguessin criteri i no fossin només uns figures, on els tècnics sabessin el que volen, on els futbolistes, els nens, els joves i els adults no petonegessin tant l’escut i no obstant, estimessin, més enllà del seu compte corrent, la samarreta que porten, és que qui té tot el poder, qui l’ha exercit de forma dictatorial sense semblar que manava, qui ha tingut (gairebé) esclavitzat tothom, fora i dins el vestidor, se’n vagi, tinc tota una alegria al saber que Leo Messi i el seu entorn, incloent el treballador de l’oficina del jugador que paga religiosament i escandalosament el Barça i és el primer que apareix al iot dels Messi picant l’aperitiu, desapareixen de la meva vida. Sí, també de la professional, també.
¿Hi havia rebaixes?
Però entenc que vostè, amic culer, soci, abonat, simpatitzant, fan, tingui ara la necessitat de lamentar-se (espero que sopi tranquil·lament i dormi com una criatura, ¡sisplau!) per la desaparició del noi, del futbolista, del ‘D10S’ que li ha donat tantes alegries. Vostè sempre se l’ha cregut i, per tant, és possible que, ara, estigui més decebut que ningú.
Ja veu, ni jugaria gratis, ni (em temo) jugaria per la meitat de sou. Simplement, no jugaria. I, qui sap, potser el Barça ho sabia i per això va penjar, ràpidament, el preciós i extens vídeo de comiat de Leo a la web oficial del club. Semblava que Messi volia jugar cobrant ‘només’ com Antoine Griezmann, però no, volia ser més milionari del que és. I fa bé, compte, només que vostè se’l va creure.
¡Atenció! de fer enfadar Tebas
Demà, que ho sàpiga, és possible que Joan Laporta, el president que va sortir vencedor a l’assenyalar com a perdedors Víctor Font i Toni Freixas, incapaços, va dir, d’aconseguir la renovació de Messi (¿s’haurien de repetir les eleccions per frau electoral o campanya fictícia, diferida?), li donarà la culpa al món, a Madrid, a l’Estat, al Govern, a LaLiga, a Javier Tebas, mentre el ‘Financial Times’ diu que el Barça ha malversat, en els últims anys, 1.400 milions d’euros. Els dic una cosa: no hi ha pitjor enemic que Javier Tebas. Tebas ho sap tot. De Laporta, del Barça, de Messi, que ha gestionat (ell, el seu pare, els seus advocats...) horriblement el seu present i futur, ho sap tot de Piqué (i, possiblement, de Shakira), de Busquets, d’Alba... ¡compte de fer enfadar el cap de la patronal!
Ja els dic jo que mai sabrem la veritat. No l’hem sabut mai. Però no del Barça, ni de Laporta, ni del màgic Mateu Alemany, que arribava com a salvador, ni de Messi, ni de ningú. Ens van enganyar, ens enganyen a tots, fins i tot quan Laporta insistia que «progressava adequadament».
És clar que, abans, havia dit que això de Messi ho arreglava amb un ‘asadito’. Doncs se li ha socarrimat. I fa pudor. Molta pudor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
