Sort en tenim del Govern d’Espanya

Hauria sigut una desgràcia que un projecte estratègic tan important per al futur de l’economia catalana se n’hagués anat en orris d’entrada per falta de maduresa política sota el pes de certs tabús. Recordem que el procés ja ha causat un mal enorme al creixement del PIB, ja que Catalunya va passar de ser la tercera autonomia el 2015 a ocupar l’onzena posició entre 2017 i 2019, situant-se entre Galícia i Múrcia. No podíem perdre aquesta oportunitat quan les raons que s’esgrimeixen en contra o no tenen fonament o són molt discutibles. Quant als aiguamolls del Prat, com va dir Forman quan va visitar el delta, el seu origen és antròpic, és a dir, fruit d’una intensa activitat humana. La flora i fauna de la Ricarda estan molt bé, però no tenen un valor irrepetible. Santificar-la és exagerat. Per tant, l’assenyat és buscar potents compensacions en altres espais, multiplicant en el balanç final la millora mediambiental, tenint en compte a més que la Comissió Europea serà molt exigent en aquest aspecte.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Si l’objectiu quant a reducció d’emissions contaminants és eliminar els vols de curta i mitjana distància amb una aposta per l’alta velocitat amb tren (curiós que els que s’oposaven abans a l’AVE són els mateixos que ara també estan en contra d’aquest projecte), el que té sentit és invertir en aeroports que siguin centres de connexions de vols intercontinentals. En ecologia s’avança amb decisions estratègiques, no des de la defensa numantina de petites coses. Hem de ser capaços de compatibilitzar creixement econòmic i sostenibilitat. Molta cura amb les teories decreixentistes, de les que fa bandera la «cultura del no a tot», l’esquerra ‘pija’ dels comuns i ERC.

A tot això cal afegir que l’ampliació del Prat no va d’atraure més i més turistes, com afirma Colau, sinó de millorar la nostra competitivitat en un món global que s’organitza a base de regions metropolitanes. Una millor connectivitat permet tenir millors empreses que creïn llocs de treball amb valor afegit. A més, si tira endavant el projecte, els aeroports de Reus i Girona estaran enllaçats amb el Prat amb l’AVE, i passarem a ser una de les regions europees més ben dotades en alta velocitat. Finalment, renunciar a l’ampliació accentuaria la condició de Barcelona com a destinació de ‘low cost’, amb un turisme de poca qualitat. ¿És això el que volem? Sort del Govern d’Espanya perquè a Catalunya els que manen no saben el que volen.