Agafa els diners i espera

Els pactes inesperats descol·loquen tothom que no està al cas de la maniobra, no tant pel contingut de l’acord sinó per la sensació d’‘outsiders’ que els envaeix. La majoria d’incògnites i amenaces que envolten la idea d’ampliar l’aeroport continuen sent-hi i així seguiran fins a redactar-se el pla director. De moment s’ha prioritzat la urgència de no deixar morir administrativament la hipotètica inversió abans de negociar tècnicament el projecte i el temor existent en el Govern català d’aparèixer com els responsables d’una pèrdua multimilionària per a l’economia catalana. En altres paraules, si cal dir que no ja ho diran altres més endavant i des de Brussel·les.

Els dos governs han guanyat temps per a la discussió d’un disseny complex en què hauran de conjugar-se interessos contraposats i concepcions antagòniques del país, una batalla que difícilment es podria dilucidar amb rigor abans de finals de setembre. S’ha imposat la doctrina Mas-Colell, agafa els diners i espera esdeveniments. Naturalment la CUP, els comuns i algunes veus d’ERC no ho han vist així i han posat el crit al cel com si dilluns s’hagués aprovat l’ampliació de l’aeroport en les pitjors condicions possibles per al futur de Barcelona, Catalunya i el planeta. No, el dia històric per a l’aeroport encara ha d’arribar.

Les veus crítiques tenen raó en un aspecte: Puigneró no els ha consultat per fer aquest petit pas. Hi ha una taula d’estudi i debat creada per la mateixa Generalitat amb tots els interlocutors interessats i el vicepresident, sense encomanar-se a ningú, potser només al seu instint de gestió del poder, s’ha llançat als braços de l’Estat, sospitant que el Govern Sánchez és molt capaç de tirar endavant el projecte a la Unió Europea amb el seu concurs o sense. El president Aragonès per sortir al pas desl que des del seu camp critiquen l’acord ho va admetre, ho hem fet per «no quedar fora».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Puigneró no va triar un dia qualsevol per tancar l’acord amb la ministra Raquel Sánchez, va aprofitar per remarcar una imatge vistosa: mentre ERC protagonitza reunions bilaterals en què l’Estat imposa el seu ritme pesat en el desenvolupament competencial, Junts tanca pactes bilaterals supersònics d’alt valor estratègic per al país. Els escèptics del diàleg practicant el peix al cove, el pujolisme de sempre.

El ritme del diàleg i els seus resultats els marcarà el Govern Sánchez, bàsicament perquè té les claus de la caixa forta. El missatge emès per Moncloa és tranquil·litzador: tot va bé, es parla, es planifiquen reunions amb el Govern català dins la millor de les normalitats, quan convé es tanquen acords substancials sota el lideratge de l’Estat i si, pot ser, encendre conflictes interns en la coalició independentista. Primer, la llum verda al pla d’inversions d’Aena, amb l’afegit de l’ampliació de la xarxa de l’AVE fins als aeroports de Girona i Reus, després vindrà la cessió de la gestió de Rodalies, tot piano-piano, administrant el temps per arribar a la negociació dels Pressupostos Generals amb totes les opcions de socis obertes i totes les promeses dels fons europeus a punt de caramel. Davant, ERC es veu obligada a presentar cada reunió de comissió mixta com una jornada transcendental per avançar cap a la independència (sic); fins a esgotar la credibilitat d'aquest discurs.