Primers del rànquing Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Cròniques de l’exili a cala Montgó
Les mesures que s’han pres contra la pandèmia, així com l’elecció dels màxims responsables de Salut, haurien sigut els adequats, de no ser pels contagiats
He començat el meu exili a cala Montgó, que sabut és que els catalans, a estar una temporada gratant-nos les... d’aixòoo... la panxa, en diem exili. Fins aquí m’ha arribat la notícia que per fi el món sencer ens mira. La meitat ho fa amb estupor i l’altra meitat per no acostar-se a Catalunya ni farts de vi, però la qüestió és que ens mira tothom gràcies als nostres índexs de contagi de Covid. Si algú mereixia ser al capdavant del rànquing de les regions amb més Covid, era Catalunya.
-¡Exigeixo una rectificació! Som una nació. ¡Amb Covid fins al capdamunt, però nació!
Senyor Aragonès, això ja ho va dir la setmana passada, al parlar d’índex de corrupció. Avui celebrem que, regió o nació, Catalunya ha aconseguit liderar una altra classificació, que sàpiga el món que els catalans no només som experts en corrupció, sinó que a l’hora d’aconseguir propagar virus, tampoc tenim rival.
Entretots
D’una regió –o nació– que ha tingut com a responsables de la seva sanitat Vergés i Argimon, sota les presidències de Presidentorra i Presidentaragonès, aquest èxit era esperable. El mateix dia que un grup de iaios protestava davant el Liceu perquè hi anava a parlar Pedro Sánchez, jo anava cap a la Rambla i vaig ensopegar amb una manifestació de sanitaris catalans que protestaven per les retallades que pateixen en personal i mitjans, i per les condicions precàries amb què han de treballar. Els pobres sanitaris estaven picant ferro fred, almenys en un desert intel·lectual, ja que ho feien a la plaça de Sant Jaume. Ningú en volia saber res, ni els que pocs metres més enllà cridaven, ni els que gestionen els recursos, perquè uns i altres només tenen al cap queixar-se de l’opressió de l’Estat espanyol. Si almenys aquests metges s’haguessin posat un llacet groc sobre la bata blanca, potser algun reporter despistat de TV-3 s’hi hauria interessat. Però així, simplement reclamant millors condicions amb què vetllar per la salut dels ciutadans, ¿a qui pretenen importar?
La meva teoria és que a Catalunya hem tingut sempre governants inútils, però com que els útils tampoc ens feien falta, anàvem fent. Quan hem necessitat polítics de veritat, governants preparats, hem mirat cap amunt i hem vist que no hi havia ningú al timó. Afortunadament, res tan fàcil com governar els catalans: quan les coses van bé, és gràcies als que governen, i quan van malament, és culpa de la irresponsabilitat dels ciutadans. Aquest mètode val igual per a la pandèmia que per a la republiqueta.
Valentí Puig comença el seu dietari ‘Dioses de época’ citant la queixa d’un general britànic a la guerra de Crimea: «Els serveis mèdics haurien sigut els adequats, de no ser pels ferits». A Catalunya passa el mateix: les mesures que s’han pres contra la pandèmia, així com l’elecció dels màxims responsables de Salut, haurien sigut els adequats, de no haver sigut pels contagiats. I si això falla, ens repeteixen allò que «és una situació nova que ningú sabia com afrontar», quan precisament el que esperem dels governants és que facin front a situacions noves i inesperades. Per fer front a situacions conegudes, que tothom sap com solucionar, no ens fan falta eleccions, n’hi ha prou de substituir tot el governet per un goril·la dissecat. Per cert, encara hi som a temps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
