Ultradreta europea Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La dreta radical s’organitza

L’envit de Polònia i Hongria s’ha de llegir en el marc del llançament d’un document presentat aquest mes, que pretén ser la pedra angular d’una aliança estratègica formada per forces de dreta radical i postfeixistes

3
Es llegeix en minuts
La dreta radical s’organitza

Francois Lenoir / Reuters

Els últims episodis protagonitzats per Orbán, en relació amb el col·lectiu LGTBI i pel Tribunal Constitucional polonès, en relació amb la primacia del dret de la UE, no s’haurien d’analitzar com fets aïllats. L’envit en què, de manera conjunta, s’han embarcat Polònia i Hongria, s’ha de llegir en el marc del llançament d’un document presentat a principis de juliol, que pretén ser la pedra angular d’una futura aliança estratègica formada per forces polítiques de dreta radical i postfeixistes, liderats per Orbán, Salvini i Kaczynski, i seguits per Abascal, Meloni i molts d’altres fins a un total de 16, amb l’objectiu d’actuar com a contrapès a les forces ‘mainstream’, apel·lant a l’herència i a la tradició europea de cara al començament de la Conferència sobre el Futur d’Europa.

L’esmentat manifest pretén ser una contribució al debat sobre la UE en forma de reivindicació de la família tradicional «com a unitat bàsica de les nacions» i en un moment en què les polítiques profamília han de ser la resposta, i no la immigració. Però, a més, ja avançaven alguns dels passos que es farien, ja que també allà es demanava el llançament d’un mecanisme per protegir els Estats membres, al permetre que els Tribunals Constitucionals ignorin o alterin les resolucions del TJUE. Exactament la línia sobre la qual, quinze dies més tard, s’ha pronunciat el TC polonès.

Diuen que aquest document no persegueix la creació d’una nova família de partits europea, i alguns respiren alleujats. És cert que la diversitat de forces polítiques incloses sembla respondre més a un moviment estratègic que a una cosa més articulada, especialment tenint en compte discrepàncies de pes que passen per les relacions amb Rússia o, fins i tot, l’absència de química entre alguns d’aquests líders (a ningú se li escapa la profunda animadversió de Le Pen cap a Orbán). No obstant, aquest moviment podria ser el primer d’altres de conjuminats i articulats des de Budapest per a la creació d’un grup propi al Parlament Europeu, que atragués forces polítiques procedents del Grup Popular i de Conservadors i Reformistes. La institucionalització d’un grup d’aquesta naturalesa bé podria trencar l’hegemonia de la democràcia cristiana a la cambra, una cosa de què alguns dels seus membres alerten des de fa molt temps. Per això les reticències de prescindir de Fidesz com a membre, esgrimides per molts. 

Notícies relacionades

En tot cas, sembla que la Comissió Von der Leyen està intentant no caure en errors passats. Així, la Comissió ha obert un expedient per vulneració de la Carta de Drets Fonamentals en matèria de llibertat d’expressió i de dret a la no discriminació, i no només contra Hongria, també s’ha curat en salut i ho ha fet contra Polònia. I, el que potser és més operatiu, ha deixat en suspens l’aprovació dels fons del pla de recuperació destinats a aquests països, després d’una posició contundent en aquest sentit per part del Parlament Europeu. I tot això ho feia pràcticament mentre el Tribunal Constitucional polonès manifestava que no reconeixia la primacia del dret a Polònia i, per tant, la justícia que emana del TJUE. Per fi, des de les més altes instàncies europees s’actua amb contundència en la defensa ferma dels drets establerts a la UE. 

Amb aquest moviment, Brussel·les sembla que vol frenar el repte d’hongaresos i polonesos de manera taxativa. Ara es pot obrir una confrontació oberta entre el TJUE i els tribunals nacionals. Von der Leyen se la juga i mira per la cua de l’ull el que sens dubte sembla una reorganització a la dreta de l’espectre polític europeu. Una aliança estratègica que pretén generar sinergies i establir aliances per adaptar el projecte europeu a una cosmovisió pròpia que qüestiona bona part del que s’ha fet fins ara i davant la qual no sembla que hi hagi cap alternativa armada fins ara. Aquesta partida de mus cal jugar-la en gran, no en petit. És imprescindible plantar cara a unes forces polítiques que estan disposades a posar-se d’acord en qüestions de mínims per arribar als màxims. La qüestió és si la resta estan disposats a posar-los fre.