Els jutges i la pandèmia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Un Constitucional sense sentit d’Estat

El problema no és que la sentència contra l’estat d’alarma castigui el Govern, sinó que la via que planteja és l’estat d’excepció, l’aplicació del qual és molt més perillosa per a les llibertats públiques

2
Es llegeix en minuts
Un Constitucional sense sentit d’Estat

TANIA TAPIA

La ministra de Defensa, Margarita Robles, té molta raó en la seva crítica al Tribunal Constitucional. Una exigua majoria ha optat per enfangar-se en un debat doctrinal amb fortes implicacions partidistes (ja que no oblidem que el recurs va ser interposat per Vox), en lloc de prioritzar el sentit d’Estat davant un escenari que ningú va poder preveure abans. Però el més inquietant és que l’alternativa que planteja per a futures crisis sanitàries és pitjor. La divisió entre els magistrats ha sigut ideològica, tot i que amb notables excepcions, ja que hi ha hagut dos membres conservadors, el mateix president, Juan José Rivas, i el vocal Andrés Ollero (exdiputat del PP), que han votat en contra de la ponència de Pedro González-Trevijano, de l’ala més dretana del tribunal. En l’altre costat, la professora Encarnación Roca, que va arribar al TC de la mà de CiU amb el vot del PSOE, inicialment dins del bloc progressista, ha acabat recolzant la inconstitucionalitat de l’aplicació de l’estat d’alarma. Escissió ideològica, però amb matisos. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El problema no és que la sentència castigui el Govern, i censuri també el Congrés que va aprovar l’estat d’alarma en successives ocasions, sinó que la via que planteja és l’estat d’excepció, l’aplicació del qual és molt més perillòs per a les llibertats públiques. El debat de fons és si una limitació de drets tan important com la que hem viscut la pot executar d’entrada el president del Govern, tot i que per prorrogar-la durant el temps que sigui necessari requereixi el recolzament del Parlament, o només pot materialitzar-se una vegada el Congrés l’hagi aprovat. S’ha imposat la segona tesi, però llavors l’alternativa constitucional és l’estat d’excepció, que té més complicacions. A partir d’ara, tot Govern que vegi urgent imposar un confinament domiciliari ha de tenir des del minut zero el recolzament del Congrés. I en vista de la forta polarització de la política espanyola, això és un hàndicap. Recordem que aquesta dificultat va portar Sánchez a renunciar a l’estat d’alarma abans d’hora. I, pitjor encara, l’estat excepció només pot aplicar-se durant 30 dies amb una sola pròrroga, en total dos mesos. Si s’hagués utilitzat l’any passat, el confinament obligatori hauria acabat a mitjans de maig, quan encara teníem una mica més de 100 morts diaris. 

El que ha votat el Constitucional satisfà «elucubracions doctrinals», ha dit Robles, però situa qualsevol Govern davant un problema enorme. A més, l’alt tribunal hauria d’haver-se pronunciat en un assumpte així amb una majoria qualificada en lloc de només amb vot diferència, i apuntant solucions millors, si és que n’hi ha a l’estat d’alarma, o instant el Congrés elaborar una legislació específica davant pandèmies com reclamen els experts. I aquí cal retreure també al Govern de Sánchez que no hagi pres cap iniciativa. Per desgràcia, tenim les institucions de l’Estat esclerotitzades, amb mandats caducats i places vacants, bàsicament perquè el PP no vol renovar-les. La seva irresponsabilitat és enorme.