Cavalls de refresc, menys tenors

Amb 30 mesos de legislatura per davant, Sánchez ha optat per la continuïtat en l’àrea econòmica i dels ministres de Podem, però ha procedit a un ampli relleu de cavalls amb més presència femenina (63%) i cert rejoveniment. El més notable és l’eclipsi dels tres tenors polítics de l’anterior Executiu. Surten la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, el seu director de gabinet, Iván Redondo, que tenia un gran poder (excessiu per molts), i José Luis Ábalos, titular de l’important Ministeri de Transports i dirigent de gran pes del PSOE.

I no tenen recanvi polític. Sánchez era un president totpoderós i el nou Govern serà encara més presidencialista. La vice presidenta econòmica, Nadia Calviño, guanya força al passar a la primera vicepresidència. És un missatge a Europa –cal adaptar-se als 140.000 milions del pla de regeneració–, als sindicats i encara més a l’empresariat, i per últim a Podem. La política econòmica ha de ser compatible amb la dels principals socis europeus, cosa que exigeix rigor i cautela.

El pes de Calviño augmenta a l’haver-hi també continuïtat en l’àrea econòmica. Segueix la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, amb l’afegit de la funció pública però sense portaveu, José Luis Escrivá (Seguretat Social) i Luis Planas (Agricultura). Així com la menys alineada Teresa Rivera, vicepresidenta d’Energia. Però en el camp polític, Sánchez, cansat de la tensió entre Iván Redondo i Carmen Calvo, ha prescindit de tots dos. Félix Bolaños, ministre de Presidència, té un perfil més tècnic i jurídic i Óscar López, el nou director de gabinet, és un missatge al PSOE (relleva Iván Redondo, que el partit detestava). I no és sanchista, ja que va estar unit a Pepiño Blanco i Rubalcaba.

El canvi de cavalls es patentitza a Exteriors, on arriba José Manuel Albares, actual ambaixador a París i abans assessor directe del president, que substitueix Arantxa González Laya, que paga els errors de la crisi amb el Marroc. També a Justícia, en què Pilar Llop, presidenta del Senat, relleva Juan Carlos Campo, víctima del fallit pacte amb el PP per renovar el Consell del Poder Judicial i del desqualificatiu informe del Suprem sobre els indults. Intentar arranjaments amb la dreta judicial no ha funcionat.

Un altre canvi que sorprèn és l’arribada de l’alcaldessa de Gavà al molt poderós Ministeri de Transports. Raquel Sánchez, tot i que poc coneguda, és una de les actives alcaldesses del PSC i el seu nomenament indica la seva creixent influència a Madrid. Tenia un ministre –Miquel Iceta, que passa a la cartera de Cultura i Esports– i ara en tindrà dos.

Per a portaveu del Govern, Pedro Sánchez ha triat l’alcaldessa de Puertollano, Isabel Rodríguez, que ja va ser un eficaç portaveu de José María Barreda, expresident de Castella-la Manxa, i que en les primàries va votar –diuen que sense entusiasme– Susana Díaz. ¿Una altra mostra de la voluntat de tancar ferides en el PSOE? Pilar Alegría, que va guanyar les municipals de Saragossa, però no va poder ser alcaldessa, serà la nova ministra d’Educació i Diana Morán, alcaldessa de Gandia, la de Ciència.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però la renovació no impedeix la permanència d’alguns pesos pesants. Grande-Marlaska, molt atacat des de la dreta, segueix a Interior, i Margarita Robles, «l’espanyolista del PSOE», a Defensa. I també continua, canviant de cartera, Miquel Iceta, primer secretari del PSC, així com Carolina Darias, titular de Sanitat des de la marxa de Salvador Illa.

Pedro Sánchez ha recorregut a cavalls de refresc a meitat de la carrera i ha prescindit dels tres tenors polítics de l’anterior Govern, però no toca els ministres de Podem. Yolanda Díaz és necessària per al diàleg social i Sánchez ha decidit no obrir el meló d’una negociació amb Podem i manté els altres quatre ministres morats. Sentit pràctic per fer una crisi ràpida i sense problemes, però també confessió explícita que hi ha ministres sobre qui té menys autoritat. No és el normal en els governs de coalició europeus.