Debat al Govern central Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El salari mínim
Tot i que sigui poc més que simbòlic, un ajust del salari mínim, atenent la inflació o altres criteris, seria benvingut
Aquests dies assistim a un debat intens al si del Govern central sobre la conveniència d’augmentar novament el salari mínim, després dels increments del 22% el 2019 i del 5% el 2020. A favor de la mesura destaca la ministra de Treball, Yolanda Díaz, mentre que, en sentit contrari es posiciona la d’Economia, Nadia Calviño.
La voluntat compartida és augmentar-lo progressivament fins a situar-lo al 60% del salari mitjà. No obstant, en el peculiar moment que vivim, preocupa que un increment pugui dificultar la creació d’ocupació, al considerar que molts dels nous llocs de treball es donaran en sectors que no donen ni per al salari mínim.
Amb les coses així, l’única solució per sortir d’aquesta dinàmica és avançar cap a una economia de més valor afegit, amb salaris superiors als que avui perceben bona part dels treballadors espanyols. Mentrestant, ja que aquest trànsit va per llarg, hem de decidir què prioritzar: si optem per crear més ocupació, amb sous més baixos, o bé apostem per un salari mínim més elevat, encara que perjudiqui l’ocupació. I allò raonable és que anem compassant els dos criteris en funció del moment.
Notícies relacionadesEn el context actual la prioritat és, sens dubte, crear ocupació. Però també donat l’arrelat i comprensible malestar social, resulta indispensable donar el missatge als qui pateixen les pitjors condicions laborals que la seva situació no és irreversible. Si l’atur esquerda la societat, no resulta menys corrosiu que milions de persones, tot i treballant, es limitin a malviure.
Immersos en una espècie d’eufòria per les expectatives de sortida de la pandèmia i per la fortalesa de la recuperació, ens podem deixar portar per les xifres de creixement econòmic i pensar que aquest ho resol tot per si mateix. No és així. Més que mai hem de procurar que el malestar no es desbordi. Per això, tot i que sigui poc més que simbòlic, un ajust del salari mínim, atenent la inflació o altres criteris, seria benvingut.
