Cinquena onada contra el turisme

La recomanació feta pel secretari d’Estat francès per a Assumptes Europeus, Clément Beaune, als seus compatriotes perquè evitin Espanya com a destinació de les seves vacances a causa del rebrot de la pandèmia és una mala notícia per al sector turístic, amb moderades previsions de creixement per a la campanya en curs. La virulència en l’expansió de la mutació delta del virus, singularment entre la població d’entre 12 i 29 anys, amb una taxa de vacunació molt baixa, es pot traduir d’aquí a poc temps en un empitjorament de les expectatives d’una àrea clau de la nostra economia.

Les previsions de la Unió Europea conegudes dimecres, que atribueixen a Espanya un creixement del PIB del 6,2% per a aquest any, molt per sobre de la mitjana dels Vint-i-set, depenen en part que el comportament del sector turístic sigui relativament dinàmic. Però perquè es compleixi aquest requisit és precís que es donin les garanties sanitàries mínimes que evitin la proliferació de crides semblants a la de França, una cosa que pot passar perquè és un fet que, tot i que amb característiques diferents a les anteriors, la cinquena onada ha aparegut i és inútil minimitzar-la. Aquest tipus de recomanacions als ciutadans pot tenir, a més, una motivació afegida en la temptació proteccionista dels estats de mantenir el seu turisme interior en un moment econòmic difícil per a tots els països.

La menció expressa de Catalunya feta per Beaune com a destinació no segura és especialment preocupant a causa de la importància estival del flux de francesos amb destinació a les nostres zones turístiques. Les xifres de contagi de l’última setmana són del tot expressives d’un problema que potser es pot neutralitzar en unes quantes setmanes, les suficients en tot cas perquè es vegin greument perjudicades les perspectives de negoci del període vacacional per excel·lència a Europa. I que el perjudici tingui un efecte dòmino en el creixement del consum no específicament turístic, però que depèn de la xifra de visitants estivals.

Potser té raó la ministra de Sanitat, Carolina Darias, quan qualifica de «tremendament prudent» la decisió de flexibilitzar l’ús de la mascareta i la relaxació d’altres mesures, però van transmetre a una opinió pública tremendament cansada per les exigències de la pandèmia –no només la més jove– la sensació que s’havia arribat al final de la llarga emergència sanitària. Una cosa bastant allunyada de la realitat segons es desprèn de les notícies que arriben cada dia de tot arreu, entre aquestes la declaració al Japó de l’estat d’emergència a dues setmanes de l’inici dels Jocs Olímpics. Dit d’una altra forma: queda una tirada no petita per recórrer fins que hàgim arribat la immunitat de grup i tota previsió fins aleshores haurà d’anteposar la prudència a qualsevol altra consideració.

Mentrestant, la constatació que les conseqüències de la cinquena onada epidèmica són substancialment diferents de la d’episodis anteriors serveix per tranquil·litzar una població psicològicament fatigada, però difícilment convencerà un nombre significatiu de potencials visitants que poden entendre que viatjar a Espanya comporta cert risc objectiu, respongui o no això a la realitat. Amb el perill afegit de què s’escampi l’exemple francès i també descendeixi l’arribada de turistes procedents d’altres països sense que, fora d’això, el nostre turisme interior pugui compensar l’informe de danys.