Editorial
Augment dels delictes d’odi
Els atacs homòfobs al carrer i les amenaces de Vox als mitjans responen al mateix discurs de l’extrema dreta que s’estén a la Unió Europea
El brutal assassinat a cops del jove Samuel Luiz a la Corunya i les amenaces a l’editor d’‘El Jueves’ per part de Vox han tornat a posar en primer pla no només la violència, sinó els delictes d’odi, que són els que es cometen contra persones o propietats que pertanyen a un grup amb característiques comunes com la raça, la religió, l’orientació sexual o un altre factor similar. Hi ha dubtes sobre si la pallissa a Samuel Luiz va ser motivada per l’homofòbia. Una amiga de la víctima ha afirmat que el primer agressor li va dir «o pares de gravar o et mato, ‘maricon’», reaccionant així a una videotrucada que va ser entesa per l’agressor com un intent de gravar-lo. Els investigadors tenen dubtes perquè els atacants no coneixien la víctima i no tenien per què conèixer la seva orientació sexual. En qualsevol cas, l’atac ha sigut interpretat com a homòfob i per aquesta raó milers de persones s’han manifestat a la Corunya, Madrid, Barcelona i altres ciutats per denunciar la violència contra els homosexuals. La comunitat LGTBI és el segon col·lectiu objecte de discriminació, després del racisme.
Si es confirma la motivació homòfoba, es tractaria d’un delicte d’odi, delictes que no paren de créixer: des dels 1.172 registrats el 2013 fins als 1.706 el 2019, últim any de què hi ha estadístiques al Ministeri de l’Interior. Catalunya és la comunitat amb més delictes d’aquest tipus el 2019. A la UE hi ha una gran preocupació per aquest tipus de delictes, que, a més, en un alt percentatge (entre el 51% i el 79%, segons els col·lectius) no són denunciats per desconfiança en la policia o per por de represàlies, entre altres raons. D’aquesta situació és en gran part responsable la proliferació d’un discurs discriminatori i estigmatitzador de les minories, en particular els immigrants i els col·lectius LGTBI, per part de l’extrema dreta.
En aquest context es produeix l’assenyalament, per part del compte de Vox a Twitter, del president del grup RBA, editor d’‘El Jueves’, després que aquesta revista difongués diverses vinyetes que es burlaven dels seus dirigents. En una actuació absolutament intolerable, Vox ha publicat la fotografia de l’editor i ha acusat la revista de difondre «odi contra milions d’espanyols diàriament». En el missatge, en què esmenta el carrer on té el seu despatx i, en un pervers ús del llenguatge, al·ludeix a la possibilitat d’«exigir responsabilitats», és una clara amenaça. Al contrari del que demana Vox, a qui cal exigir responsabilitats és al partit d’extrema dreta, per no acceptar la crítica i per incitar a respondre amb violència al que publica per una revista. Si la formació de Santiago Abascal ha sentit limitat algun dret per aquesta publicació, ho pot denunciar seguint els cursos legals. Això és el que dicta el sentit democràtic, no l’amenaça i la intimidació pública. La societat no pot passar per alt aquesta perillosa contaminació d’odi i violència.
Tots els països de la UE han de ser vigilants en un moment, a més, que la Unió està presidida per Eslovènia, un país amb un president, Janez Jansa, que és seguidor de la política discriminatòria de Viktor Orbán a Hongria i es distingeix per les seves crítiques furibundes als mitjans de comunicació. El Parlament Europeu reclama sancions contra Hongria per la llei que equipara pedofília i homosexualitat i veta parlar d’homosexualitat a les escoles i la presidenta de la Comissió acaba de comminar Orbán a rectificar, sota l’amenaça de perdre els fons europeus. Aquest és el camí contra els que violen els fonaments de la UE en matèria de drets
