La relliscada

És clar que tornaràs a Mallorca

No sé què és més pitjor d’aguantar, si la destrossa de les nostres dades sanitàries per les quatre pessetes que deixa el turisme de viatges d’estudis o la sobreactuació dels pares que van enviar els seus fills de ‘botellon’ a l’illa

3
Es llegeix en minuts
És clar que tornaràs a Mallorca

EFE / ATIENZA

M’imagino la conversa amb el meu pare si m’agafen fent una cosa prohibida en un viatge d’estudis i em contagio del virus que ha matat 80.000 persones contra el qual fa un any i mig que lluitem i m’han de posar en quarantena i surto a les notícies com a exemple de cap de pardals insolidària. «Fes el que et diguin. Ja en parlarem». Es pot dir molt amb poques paraules. El primer, aquí qui decideix no ets tu. El segon, a la justícia pública seguirà la de la nostra família, basada en la llei immutable de «xorrades, les justes». Al penjar-me el telèfon, per descomptat sense oferir-se a enviar diners, m’hauria deixat desitjant que aquella quarantena durés tres o quatre mesos, fins que s’esfumés el seu emprenyament. Una xafogor, un ridícul: una filla mal educada. Ser una ‘petarda’ als seus ulls m’hauria suposat un turmentat exili interior.

Notícies relacionades

El meu pare, que tenia com a mantra el «cuida’t de tu mateixa», seguit de «no donis feina», s’hauria sentit profundament insultat per l’assumpte del macrobrot d’adolescents a Mallorca. No tant per l’actitud dels joves  egocèntrics entossudits a retransmetre en temps real la seva contrarietat de ‘kardashians’ enclaustrades, sinó més aviat per la dels pares complaents que els estan tractant com a gerros xinesos o, pitjor, com a col·legues. «No sé com s’ha contagiat la meva filla, si va marxar per fer pàdel surf i visites culturals, algú ha de respondre», clamava una progenitora a la televisió basca. Com a contribuent mallorquina ‘paganini’ de l’hotel de cinc estrelles convertit en alberg juvenil i de les hores extres dels policies que persegueixen els ‘botellons’ perquè lamentablement aquest «segrest» no tindrà rescati en metàl·lic, m’ofereixo a contestar:ets un afront per a la paternitat responsable, una d’aquestes mares helicòpter disposada a estavellar-se contra la crua realitat amb tal de defensar la seva filla de les conseqüències dels seus actes. Has abdicat de la teva obligació d’educar perquè educar és difícil. Mai has posat límits i ara veus el resultat. La teva filla s’ha equivocat com tots a la seva edat i mentre és al llit amb febre maleint el moment en què es va treure la mascareta al concert de reggaeton, tu no et penedeixes d’haver-la deixat anar de viatge. No aprens, quin exemple has de donar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Assegura una de les indignades hostesses juvenils de l’hotel Covid que no tornarà a la vida a Mallorca. Que va, reina. Tornaràs. Amb la parella o amb els pares, i et posaràs molt pesada recordant «aquí és on ens vam ajuntar amb uns d’Albacete a beure litrones, quina nit», «aquí és on la Lore va vomitar i una dona ens cridava des del balcó, vam fugir per potes de la policia», o «en aquesta farmàcia vam comprar el termòmetre quan el Marcos es va començar a notar calent». Tornaràs i repetiràs i miraràs amb enveja els balcons del passeig marítim perquè no et podràs permetre pagar aquestes vistes. Hi tornaràs tu i els britànics que ja havien fet provisió de botes d’aigua i impermeables per passar un estiu al seu país i, de sobte, miraculosament, se’ls han tornat a obrir les portes del paradís. No sé si després de tant sofriment pandèmic estem preparats per als macrobrots que estan a punt d’aterrar a l’illa. Per passar-nos tot l’estiu sulfurant-nos perquè els joves es porten com joves i els turistes com turistes, perquè Mallorca és el lloc al qual es torna quan et deixen.