Literatura

Llibres ¿frescos?

L’etiqueta sol recaure fàcilment en llibres amb protagonistes amb certa gràcia per riure’s de les seves pròpies desgràcies i per torejar el fet de ser uns inadaptats

1
Es llegeix en minuts
Llibres ¿frescos?

De la llibreria estant, cada any comprovem que els dies previs a les vacances d’estiu augmenta la demanda de llibres de dos tipus: un, els totxos; i dos (quina ràbia aquest adjectiu que faré servir ara), els 'frescos'.

La definició de 'totxo' és fàcil perquè està basada en una qualitat física: qualsevol llibre que passi de les 300 pàgines, més o menys, en seria un. En la dels 'frescos', en canvi, tot i que l'etiqueta la sol posar el departament de promoció de la mateixa editorial o sol anar signada per l’escriptor o ‘influencer’ poc inspirat a qui li han demanat alguna frase per a la faixa, hi juga molt la percepció de cada lector.

L’etiqueta 'fresc' sol recaure fàcilment en llibres amb protagonistes amb certa gràcia per riure’s de les seves desgràcies i per torejar el fet que són uns inadaptats. Ara, ¿seríeu capaços de llegir-vos qualsevol novel·la de Santiago Lorenzo sense plantejar-vos en cap moment si rere això que us fa riure no hi ha un nivell de desgràcia i de societat espatllada molt bèstia?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Hi penso molt aquests darrers mesos en aquesta qualitat de 'frescor' referida a la literatura, perquè no hi ha setmana que no vingui algú demanant-ne un, o dos, o tres, o tota la col·lecció directament dels Petits Plaers de Viena Editorial. Tant la imatge com el nom d’aquesta petita biblioteca, impecable pel que fa a la tria tant de títols com d’autors, juga molt la carta del llibre «refrescant», i mola, perquè es compren com caramelets de fruites i es llegeixen amb un somriure als llavis, pel que ens soleu explicar després. Són llibres, però, les històries dels quals tenen una part punyent: Henry James és el rei de la part fosca de la bretxa social i Françoise Sagan, la de la rebolcada en la melancolia insana i recorrent. 

Dic que mola, però, que d’alguna manera duguin aquesta etiqueta: potser vol dir que la frescor, en literatura, no és sinònim de frivolitat sinó d’alguna cosa que en confrontar-nos amb nosaltres mateixos, en confrontar-nos amb el món, ens fa sentir bé; igual que quan sortim del gimnàs acabats d'apallissar.