Pros i contres

El sopar

Tots ells van saber estar a l’altura de la seva responsabilitat: la d’uns càrrecs públics que representen ciutadans de molt diferents ideologies

1
Es llegeix en minuts
A1-116091255.JPG

A1-116091255.JPG / ACN

¿Què deurien pensar durant cada minut del sopar? ¿Quantes segones intencions van sobrevolar la conversa? ¿Quantes mirades furtives al rellotge? No deixa de tenir morbo especular sobre els pensaments de Felip VI, Pedro Sánchez, Pere Aragonès i Ada Colau mentre compartien taula en la cita del Mobile. Seria impagable poder recrear la conversa a través de les seves cavil·lacions, les seves incomoditats. Però, per sort, aquest exercici només queda a l’abast de la imaginació. A la fi, tots ells van saber estar a l’altura de la seva responsabilitat: la d’uns càrrecs públics que representen ciutadans de molt diferents ideologies. Ni més ni menys. Hi ha espais i moments per a la lluita, i són irrenunciables. Però també hi ha ocasions per recordar que som capaços d’asseure’ns en una mateixa taula a favor d’un objectiu comú, més enllà de les infinites diferències polítiques.

No hi ha claudicació en la imatge del sopar. Al contrari. Hi ha més valentia a acudir a aquesta cita que a refugiar-se en la fàcil, barata i estèril gestualitat. Estar en contra de la normalitat democràtica és, simplement i planerament, advocar per la intolerància, la ceguesa i l’enquistament del conflicte: la indigència política.