La qüestió catalana

Història de dues entrevistes

El PP sembla entossudit que el to sigui el pitjor dels possibles i el PSC/PSOE sembla incapaç de desmentir els arguments que sustenten el creixement de l’independentisme

1
Es llegeix en minuts
Història de dues entrevistes

José Luis Roca

En l’entrevista que aquesta setmana li va fer Carlos Alsina, Pablo Casado es va postular per rellevar Pablo Iglesias com el polític espanyol que invariablement està emprenyat amb el món i que confon argumentació amb desqualificació. Casado domina l’estil. Tot el seu discurs és una crítica agra de l’altre. Almenys, hauria d’aplicar-se el consell de Churchill i no criticar el Govern del seu país a l’estranger. Em consta que l’espectacle que ha donat aquests dies a Brussel·les no ha sigut gens ben rebut. Deixen d’escoltar-lo quan deslegitima el Govern Sánchez amb la mateixa matusseria que utilitzen alguns independentistes. Núñez Feijóo i Moreno Bonilla són la prova que hi ha una altra manera de fer política.

El mateix dia, Jordi Basté va entrevistar Salvador Illa. Curiosament, Illa va acceptar la idea que la recent resolució del Consell d’Europa és una sentència d’Europa que Espanya ha d’acatar. La realitat no obstant, com va explicar el corresponsal de ‘New York Times’ a TV-3, és que es tracta d’una institució de segon ordre i que no tindrà cap impacte. En efecte, malgrat el seu nom, el Consell d’Europa no és una institució de la Unió Europea i es tracta d’una resolució política tan esbiaixada que ni esmenta la DUI del 27 d’octubre en el relat dels fets. Alguns membres del PSC accepten que Catalunya pateix un tracte fiscal injust, quan la realitat és que les mateixes balances fiscals de la Generalitat demostren que aproximadament, Catalunya paga per renda i rep per població.

Notícies relacionades

Amb els seus líders afortunadament al carrer, els independentistes, com és lògic, continuen reiterant el cent per cent del seu argumentari. Si algú pretén guanyar-los a les urnes seran necessaris un to excel·lent i una contraargumentació molt sòlida. Però ara per ara, el PP sembla entossudit que el to sigui el pitjor dels possibles i el PSC/PSOE sembla incapaç de desmentir els arguments que sustenten el creixement de l’independentisme. Coses.