Guanyar els cors i les ments dels catalans

Sánchez va parlar per a una societat polaritzada i traumatitzada. Per a uns, pel menyspreu que desprenien les polítiques del PP, des de la cèlebre recollida contra l’Estatut. Per a altres, pel cúmul d’il·legalitats que van conduir a la declaració d’independència. Les reiterades apel·lacions del president del Govern a la concòrdia, oposada a la discòrdia, el títol mateix de la seva conferència, ’Retrobament’, contraposat a la confrontació, la utilització de conceptes poc habituals en el llenguatge polític, com respecte, afecte, sentiments, i la picada d’ullet final («Catalans i catalans, us estimem») simètric del qual va utilitzar Lluís Companys quan va acudir a la Monumental de Madrid, el 1937, per expressar el recolzament de Catalunya davant l’ofensiva franquista (»Madrilenys, Catalunya us estima»), constitueixen missatges destinats al cor d’aquells catalans que s’han desentès d’Espanya com un projecte comú.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Costa més valorar l’impacte que pugui tenir l’oferiment de participar en un «nou projecte de país», per molt que Sánchez insistís que els indults només són «un primer pas» per arribar a aquest objectiu. Tot i que les seves paraules contrasten amb el llenguatge casernari dominant a la dreta espanyola, no n’hi ha prou amb tòpics com el que no es pot concebre Espanya sense Catalunya, ni Catalunya sense Espanya. O l’advertència òbvia segons la qual «fora de la Constitució no hi ha espai per a la política». Es pot comprendre que el president del Govern fos parc en promeses quan encara no s’ha reunit la taula de diàleg amb la Generalitat, i quan la dreta du a terme una ofensiva despietada contra els indults, però per conquerir els catalans escèptics, que eren els principals destinataris del seu discurs, Sánchez haurà de fer publiques algunes de les idees que Miquel Iceta li ha deixat a la carpeta de Catalunya. Les reformes legals necessàries perquè el centre del tauler polític català –aquell que va del constitucionalisme dialogant fins a l’independentisme pragmàtic– pugui prendre la iniciativa deixant als dos costats d’aquest ampli espectre els qui veuen la Constitució o com una arma llancívola o com una paret insalvable. 

Mentrestant, les múltiples causes judicials pendents, entre les quals destaquen l’actuació del Tribunal de Comptes, constitueixen munició per als qui pensen que els indults són només una operació destinada a anticipar-se a les crítiques del Consell d’Europa i a les decisions de la Justícia europea. Les dues ànimes de l’independentisme han tornat a discrepar de la valoració d’unes mesures de gràcia que Oriol Junqueras ha volgut presentar com un «triomf» mentre Carles Puigdemont les ha qualificat d’«autoindult» de l’Estat. No obstant, Sánchez no s’hauria d’enganyar sobre unes divisions que desapareixen sempre davant una actuació de la justícia que no cessa i que constitueix un altre gran obstacle perquè s’obrin pas les propostes que es van esbossar al Liceu.