Pros i contres

L’instant

El desolador instant del final, quan l’home mira fixament la finestra i executa el pla, sense marxa enrere. La impotència dels altres, observadors atònits, la dona que mira el celobert i contempla el cos inert.

1
Es llegeix en minuts
L’instant

Tolstoi parlava de les particularitats de les famílies infelices, dels detalls que distingeixen cada desgràcia. Hi he pensat en conèixer els detalls del suïcidi de Segundo Fuentes, l’home equatorià que es va llançar per la finestra en el moment de ser desnonat. No parlo dels anys a l’atur, de la falta de solucions, de la polèmica entre els serveis socials i els jutjats, de la paperassa que el va engolir, de l’impacte de la pandèmia en una vida que ja s’havia torçat, dels equilibris per subsistir, de la documentació que no li assegurava els mínims vitals, dels ajuts que no rebia, del debat sobre «una mort evitable», com he llegit que han dit, de la impossibilitat de pagar el lloguer, de la soledat i la desesperació supremes.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Parlo de l’instant en què la comitiva que ha de dur a terme l’aixecament decretat per la justícia truca a la porta, l’instant en què Segundo Fuentes obre i els diu que passin, que entrin al pis, l’instant en què els diu que esperin un moment. El desolador instant del final, quan l’home mira fixament la finestra i executa el pla, sense marxa enrere. La impotència dels altres, observadors atònits, la dona que mira el celobert i contempla el cos inert.