Junqueras bis

Tots els intents de JxCat de fer veure que no comparteix la distensió estan condemnats al fracàs. Si es desmarquen d’ERC amb efímeres declaracions no és per mantenir els seus minvants èxits a les urnes, sinó per salvar la dificilíssima coherència interna. Els de Puigdemont, amb la finalitat de treure’s de sobre la llosa fantasmal de postconvergents, van reeditar aquella maniobra de maquillatge expansiu d’Artur Mas anomenada la ‘Casa Gran del catalanisme’. Si l’ocurrència només va aconseguir captar la poetessa Marta Pessarrodona, l’èxit de la versió radical de l’independentisme a ultrança no ha estat ni de bon tros tan exigu. Vet aquí9 el problema, que ells solets s’han condemnat a repicar les campanes de la legitimitat i la unilateralitat, mentre participen sense immutar-se en la processó de l’autonomisme més submís, cosa que incomoda no tant els que han quedat fora de la repartidora com els qui es van abraçar tan fort al ‘no surrender’ que no saben com desempallegar-se’n, sense afegir una proclamació de fe ‘junquerista’.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En canvi, els missatges dels dos pesos pesants de Junts, aquesta amalgama que aspira a ser un partit, no fan més que refermar la seva aposta per, com a mínim i d’això es tracta, posar entre gruixuts claudàtors el [‘no’] per quedar-se tan sols, a la pràctica, en mode 'surrender'. El vicepresident Puigneró, en declaracions sobre la unilateralitat que no haurien de passar desapercebudes, la relega però no en renega. Dues lletres i mitja micra de diferència. Jordi Sànchez, convertit en Junqueras bis, aclareix que l’objectiu de l’1-O consistia a cobrar forces per negociar amb l’Estat. Només li falta afegir, i potser un dia ho farà, que Puigdemont les va malgastar, ja que, com assegurava De Gaulle, les consideracions són de molts, les grans decisions d’un sol. Les cagades d’aquella tardor també.

D'aquí que la CUP esperi rascar una mica més del radicalisme frustrat, tot i que sigui de dretes. Per això ningú tem per l’estabilitat i l’harmonia interna d’un Govern que es manté del tot immune al postureig de JxCat.