Catalunya

La vacuna de ‘La Marató’

Em nego a acceptar que una societat capaç d’una proesa de dignitat cívica tan gran i de cohesió ciutadana es reveli inútil per resoldre el seu futur. Tant de bo algun dia poguéssim recaptar diners per curar el sectarisme i la intolerància

1
Es llegeix en minuts
La vacuna de ‘La Marató’

Sé que les comparacions són odioses, de vegades fins i tot ridícules. Per això no pretenc comparar res, però sí confrontar dues realitats que em xoquen, per si algú té la mateixa sensació. Per dir-me il·luminat, somiador o coses pitjors sempre hi haurà temps, però jo de moment ho dic. Vejam, els catalans estan –estem– clarament separats/enfrontats/dividits en l’última dècada a compte del fallit procés. Però aquests mateixos catalans es mostren –ens mostrem– units/entusiasmats/mobilitzats des de fa gairebé 30 anys quan es convoca ‘La Marató’ de TV-3. I resulta que està a punt d’emetre’s una edició especial perquè les donacions econòmiques han continuat fluint més enllà dels 10 milions d’euros que ja es van recaptar contra la Covid el 20 de desembre passat i possiblement s’estableixi un rècord. I si no, és igual: em sembla de traca. Fa temps que faig proselitisme de ‘La Marató’ per la resta d’Espanya, a través de la ràdio, perquè crec que és urgent que s’entengui que això també és Catalunya. Però potser encara seria més rellevant si els mateixos catalans fóssim conscients del mèrit que suposa i de la moral que en podríem extreure. La pandèmia actual, el càncer, el parkinson, l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple, les malalties cardiovasulars... no distingeixen entre uns i altres; potser per això un dia concret ens agrupem tots per combatre-les i traiem recursos d’on no n’hi ha.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Soc de lletres, però he estat repassant comptes i em surten més de 200 milions d’euros en aquestes tres dècades de ‘Marató’. ¿Algú coneix algun fenomen similar en clau de dignitat cívica i de cohesió ciutadana? Em nego a acceptar que una societat capaç d’una proesa tan gran es reveli inútil per resoldre el seu futur i es quedi encallada com en aquests últims anys. Tant de bo algun dia poguéssim recaptar diners per curar el sectarisme i la intolerància, que no tenen la categoria de malaltia, però fan un mal terrible. I el pitjor és que s’han estès per tot arreu. Que algú trobi vacunes, sisplau.