Etiquetes

Me la bufa

Traduir les paraules d’Ana Iris Simón com un al·legat en favor de la «família tradicional» em sembla una cosa agosarada, però cadascú té els seus codis

1
Es llegeix en minuts
Ana Iris Simón

Ana Iris Simón

La companya que m’ho va preguntar no és sospitosa de sectarisme. És més, es tracta d’algú intel·ligent, respectuosa i amb sentit de l’humor; però m’ho va preguntar:

–«¿Tu creus que Ana Iris Simón és d’esquerres o de dretes?»

Des que fa dies aquesta escriptora i periodista, d’uns vint anys i embarassada, va deixar anar una filípica davant Pedro Sánchez s’ha desencadenat una carrera per penjar-li etiquetes; li han dit fins i tot «falangista». En fi... Intueixo que l’enganxada –o l’excusa– per a la sagnia va ser invocar la família com a antídot contra la despoblació: «Si realment necessitem plantar-li cara al repte demogràfic –va dir Ana Iris– apostem per les famílies. No hi haurà Agenda 2030 ni Pla 2050 si el 2021 no hi ha sostre per a plaques solars perquè no tenim cases, ni nens que es connectin al wifi perquè no tenim fills». Traduir aquestes paraules com un al·legat en favor de la «família tradicional» em sembla una cosa agosarada, però cadascú té els seus codis. El que em resulta més cridaner –i molt trist– és que ella mateixa hagi hagut de «defensar-se», revelant que el seu pare està casat amb una dona negra, la seva mare té nòvio i el seu germà és homosexual. Crec que caldria plantejar-se ja fins on arribarà aquesta pressió inquisitorial, que dispara a tot el que es mou.

És molt més sa llegir ‘Feria’, que ja va per la vuitena edició, en què en clau autobiogràfica i amb una desimboltura poc comú Ana Iris Simón relata la seva història familiar a la Manxa i argumenta la mateixa denúncia que va esgrimir davant el president del govern: «Som la primera generació que viu pitjor que els seus pares, som els que es van menjar el 2008 sortint de o entrant a la universitat, o al grau, o a l’institut; i allò del coronavirus quan començàvem a plantejar-nos que potser en uns anys podríem fins i tot llogar un pis per a nosaltres sols». Això –a més d’una reivindicació crec que poc discutible– no fa gens de tuf de falangisme ¿oi?, és pur llenguatge 15-M. I per això també l’han anomenat roja perillosa. Conclusió, i resposta a la pregunta del començament: ¿d’esquerres o de dretes?

Notícies relacionades

«Me la bufa»

.