Altes pressions

Per fi, alto el foc entre Israel i Hamàs. Aquests dies s’ha repetit de nou que Israel els fa als palestins el mateix que els nazis els van fer als jueus quan el genocidi. Altres diuen que una cosa és un extermini sistemàtic i una altra un conflicte bèl·lic. M’afanyo a condemnar Benjamin Netanyahu i la seva menyspreable política de desallotjament de famílies palestines, provocant a més Hamàs i l’escalada bèl·lica.

 Sento dir que Hamàs no és el representant legal dels palestins, sinó una organització terrorista integrista finançada per la dictadura iraniana, que no accepta cap altra sortida que la destrucció d’Israel.

 Em diuen que defensar Hamàs no és defensar els palestins. Hamàs és la seva principal creu,i les dictadures àrabs són el seu infern.

 Em pregunten si es pot estar contra els ultraortodoxos jueus, les polítiques del Likud de Netanyahu i també contra Hamàs. Vaja.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Recordo això sí, que el jueu laborista Isaac Rabin el va assassinar un compatriota, que considerava que buscar la pau amb Palestina era cosa de traïdors. Rabin negociava amb Yaser Arafat i firmaven preacords de pau, en una època d’esperança i possibilitats. Tots dos, en una mateixa taula amb Bill Clinton i en altres fòrums. Els enemics de l’acord eren massa. Rabin va ser assassinat el 1995.

 Ara, alto el foc després de la matança inacceptable. Hi ha qui diu que Israel ha de desaparèixer. Hi ha qui diu que, si cada estat amb episodis cruents desaparegués, no hi hauria mapamundi. Llarga vida a la treva.