¿Un Barça de tot a 100?

Jan Laporta té molt a vendre. ¿Ha estudiat el ‘Manual del bon venedor’? ¿Coneix aquella història del granger que al mercat explicava des d’uns altaveus els avantatges que el seu burro fos vell i tingués només tres potes? ¿Recorda que després de fer un bon negoci el tio confessava als amics que mai hauria pogut vendre si hagués anat proclamant que era gandul i que no servia per a res? També deia que per aconseguir bones vendes mai anava al mercat dient que necessitava vendre al preu que fos.

El president del Barça deu haver anat a una escola de negocis diferent de la d’aquest paio. Deu ser una ‘business school’ on ensenyen secrets miraculosos per vendre futbolistes amb contractes de llarga durada en vigor, salaris per sobre de la seva cotització real al mercat i molt poques ganes d’anar-se’n. Perquè això és el que ha difós a través del seu cop de puny a la taula. Per cert, Bartomeu no va ser alumne d’aquella ‘school’: ja vam veure la poca cosa que va obtenir en la neteja de vestidor de l’any passat, la de les generoses sortides gairebé regalades de Luis Suárez i Rafinha a equips competidors directes. El fet és que Laporta posa en venda, i no amb preus cars, pràcticament tota la plantilla menys Messi. I d’aquest no se’n sap si abandonarà el club sense portar diners a la caixa o si continuarà quedant-se ell amb gairebé tots els fons disponibles. Al seu costat probablement no són a l’aparador Ter Stegen, De Jong, potser el rehabilitat Busquets, Ansu Fati i els nois joves que ha revaloritzat Koeman. 

L’indefinit pla esportiu

Amb aquest plantejament se sobreentén que Laporta no té encara un pla esportiu concret respecte a la plantilla amb la qual desitja intentar obtenir la Lliga i la Champions de l’any que ve. Però és fàcil d’endevinar. Opció A, amb Messi, els Depay i Eric García que ja li va deixar emparaulats Bartomeu abans d’anar-se’n, l’accessible Kun Agüero, el ja citat i reduït nucli de Ter Stegen, De Jong i companyia, més els jugadors que no s’aconsegueixi vendre. Opció B, sense Messi i la resta de l’opció A, tot i que potser amb un fitxatge que proporcioni il·lusió a la grada. Tot fa pensar que seran els preus del mercat els que fixaran si seguim o no amb Dembélé, Jordi Alba i Griezmann, peces que si segueixen podrien ser fonamentals la temporada que ve.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Hi ha dos flancs complexos més. Un, l’operació de rebaixar fitxes i sous per amor a la pàtria pot acabar bé, regular o malament, i deixar tocat molt, regular o poc l’ànim del vestidor. Dos, el desenllaç del suspens creat per Laporta sobre l’entrenador serà decisiu per a la moral de combat del conjunt de l’entitat i els seus seguidors. Amb el diagnòstic gairebé unànime que no hi ha res a fer si no hi ha un ‘reset’ en la intensitat del joc que duri els 90 minuts de cada partit, que es corri molt més i que s’assumeixi la polivalència de funcions de cada jugador. I que hi ha d’haver una desaparició radical dels actuals llargs moments de descans efectuant futbol control bàsicament horitzontal, sense anar a barraca, en els partits que ja no estiguin àmpliament guanyats. Sense això el Barça no tindrà un lloc garantit en l’elit que s’acaba distribuint els grans premis de cada temporada.

La part oculta de l’iceberg

Això de Laporta intentant vendre a la seva manera jugadors bons però ja no idonis, i intentant rebaixar els sous dels futbolistes actualment millor pagats del món a causa dels mèrits de Messi, serà la part visible de l’iceberg. Perquè en matèria de reconciliació amb la UEFA, reconstrucció econòmica i decisions sobre les obres de l’estadi, el club té per davant uns més discrets però autèntics i dificilíssims treballs d’Hèrcules. Fer això o enfonsar-se és l’únic programa que hi ha per davant en aquest final de temporada.