ANÀLISI

Les estrelles canvien de constel·lació

4
Es llegeix en minuts
Les estrelles canvien de constel·lació

@PSG_inside

La crisi del Barça té el cridaner honor d’haver desencadenat l’estiu més explosiu en traspassos de tota la història del futbol. Les estrelles han canviat massivament de constel·lació. Allò de Messi va ser com quan el geni de l’ampolla va poder escapar lliurement i va iniciar meravelles en aquell conte inoblidable.

En la depressió anímica de la Covid s’esperava una represa progressiva de deïtats del joc, el negoci i l’assistència als estadis, però a l’iniciar-se l’estiu ningú podia imaginar que tindríem canvi de cadira de Messi ni tornada de Cristiano al Manchester United. Tampoc la barra econòmica del pols per Mbappé, el traspàs espectacular del golejador Lukaku al Chelsea ja campió d’Europa, o que estiguessin en la dansa, amb finals desiguals, fins i tot Haaland, Varane, Grealish, Kane, Sterling...

 L’únic fulletó previst era el de Sergio Ramos, que al final va quedar en tan segon pla com serà molt probablement el seu protagonisme en el nou PSG. Però en definitiva aquella trucada de Laporta al pare de Messi dient-li que el primer era la viabilitat i supervivència del Barça abans que els desitjos del cor (potser per no confessar-li que els poders financers del club no li deixaven firmar la renovació) va ser el coet espacial explosiu que va canviar d’ubicació les principals estrelles, en un mes espectacular que el barcelonisme va viure bastant decebut, a segona línia, mastegant il·lusions de futur però renunciant ja a sentir-se el més important.

Mirar per la finestra

Es desconeix el resultat del nou equilibri de forces, però hi ha pronòstics molt compartits. La Premier queda més forta que mai; el PSG és una incògnita respecte a si, amb les seves maneres superbes i els seus diners infinits, pot aconseguir-ho tot, perquè Pochettino haurà de lligar la maionesa més solta de la història de la cuina per convertir en equip cohesionat la seva selecció internacional; la Lliga baixa sens dubte un esglaó però es desconeix l’altura d’aquest esglaó ja que la seva competitivitat en els tornejos està acreditada, però Espanya aquest any mirarà més per la finestra el que brilla a l’estranger que potser l’interior, tot i que com sempre això dependrà dels cops de puny que es donin entre si Madrid i Barça; ¿com rendiran Bayern i els ressuscitats italians que tant van agradar a l’Eurocopa després d’aquesta revolució estival, tenen alguna cosa a fer?; ¿hi haurà alguna revelació inesperada?

Una de les seguretats és que els qui a priori eren més nítids favorits a lluir abans d’allò de Messi, és a dir Manchester City i Liverpool, semblen quedar bastant diluïts entre altres conjunts –alguns, els seus veïns Chelsea i Manchester United– en el que prometen ser les competicions nacionals i europees més aferrissades vistes fins ara. El futbol encara moltes incògnites però les transcendentals poden resumir-se en un nom: el PSG.

Aquest Menys que un Club que fins i tot França no considera propi, i amb raó, desencadena les urgències sobre la necessitat de clarificar d’una vegada el ‘fair play’ financer, ara tan prostituït, els drets de les retransmissions televisades, i la construcció de rigorosos arbitratges dels nous contenciosos, fugint de les inhibicions –de vegades tan sospitoses– de les actuals autoritats europees.

Però no ignorem una dada fonamental: el PSG és una gran operació geoestratègica que retrata, segles després, de la mà del petroli, una devolució de la derrota àrab a les Croades, perquè el gran infiltrat en camp contrari ara no és Lawrence de l’Aràbia anant a Riad sinó el xeic Al-Khelaïfi del PSG prenent París, el protagonisme del futbol occidental i bona part del seu negoci. I esperen el seu torn per treure’ns el que puguin la Xina i l’Índia, mentre es debilita en tots els sentits l’antiga hegemonia occidental fins i tot en coses tan sentides i populars com les disputes en calçons curts mitjançant pilota. 

Esgotant carreres i diners

Notícies relacionades

Esgotant carreres i dinersDos apunts breus. Primer, l’auge dels veterans esgotant carreres i diners. No és només allò de Messi i Cristiano; a l’Eurocopa ja vam veure molts dels voltants dels trenta lluint-se decisivament abans de deixar pas als qui els segueixen. Segon, atenció al nivell dels fitxatges d’Espanya ja que més enllà de l’huracà de Florentino per Mbappé, perquè el seu equip sigui el que tingui a partir d’ara –en comptes del Barça– l’home amb el tercer testicle capaç d’engendrar grans diferències, en principi únicament són destacables Memphis (Barça) i De Paul (Atlètic), tot i que el primer, prenguin-ne nota, s’incorporarà aquest any al pilot de les megaestrelles.

Per resumir, no veig gens malament el que pot aconseguir Koeman amb la seva coherència i valentia esportiva. Els equips ben pensats i ben fets que tenen bons futbolistes sempre poden guanyar les sumes de millors individualitats menys conjuntades.