Nova normalitat

Dies increïbles

Tot acaba d’engegar-se i tot sembla voler reprendre el ritme frenètic d’abans

Es llegeix en minuts

Durant els dies posteriors a Sant Jordi, vam veure com el telèfon i el correu electrònic de la llibreria se’ns omplien de trucades i correus d’editorials que ens preguntaven si ja tornàvem a acollir presentacions, amb la intenció de proposar-nos organitzar a casa les presentacions de les seves pròximes novetats. Alhora, s’anunciava la programació del Grec i una pancarta publicitària, portadora d’un misteriós anunci firmat pel Primavera Sound, apareixia cobrint tota la façana d’un edifici.

De moment, la diada sembla haver suposat el tret de sortida d’allò que anomenen la «nova normalitat», que té tota la pinta d’estar arribant amb ganes d’assemblar-se massa a l’antiga. El mateix dia que comentàvem a la llibreria la quantitat de francesos que havien anat passant per aquí últimament, també parlàvem de com, en aquell mateix moment, coincidien a l’agenda el Barcelona Poesia, el cap de setmana dels museus, la tarda de comiat del Primera Persona i l’anunci de la Fira Literal. Aquests dies també hem tancat els detalls d’una classe presencial del màster d’edició de la UB, i aquesta tarda ens vindran a veure del festival Kosmòpolis, per acabar de decidir quina proposta del seu programa podria encaixar a la llibreria en la seva pròxima edició.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Tot acaba d’engegar-se i tot sembla voler reprendre el ritme frenètic d’abans. Tot fa l’efecte de voler tornar a ser física. Les terrasses dels carrers Blai i Parlament estaven petades les tardes d’aquest cap de setmana; ahir a la nit ja gairebé eren les deu i ningú tenia pressa per aixecar el cul de la gespa de l’entrada del Maremàgnum. Portàvem massa temps sols, portàvem massa temps tancats, i el que és social i cultural és clar que no s’acaba de completar si no ho pots comentar després, si no ho pots celebrar mentre dura.

Diumenge a la nit, al sortir a regar les plantes del balcó, vaig veure una veïna que arribava al portal arrossegant una maleta petita, d’aquestes de cap de setmana. Són uns dies increïbles, aquests que passen just ara.