Bibliofília
L’ordre alfabètic
L’ordre dels llibres d’una persona revela alguna cosa sobre la seva personalitat, les seves manies, la seva visió del món
Últimament he llegit diversos articles sobre com ordenar la biblioteca personal. També reportatges amb autors que ens mostren la seva i expliquen com l’han anat construint al llarg dels anys. Una biblioteca és una biografia lectora, tot i que en totes hi hagi baixes, com en la vida mateixa. Els autors també parlen de com ordenen els llibres, si per gèneres, per autors, per llengües, per temes, per colors... Bé, per colors no n’he vist a cap, però el meu pare, que va ser venedor de llibres a domicili, pot ratificar com de bé es venien els volums de ‘El maravilloso mundo de los animales’ perquè els lloms (en la decoració el que compta és el llom del llibre), de color verd botella i lletres daurades, encaixaven tan meravellosament com el món dels animals amb el color dels mobles de menjador que es portaven llavors.
L’ordre dels llibres d’una persona, sobretot si surt de les formes que hem adquirit de les biblioteques públiques, revela alguna cosa sobre la seva personalitat, les seves manies, la seva visió del món. Ordenant la seva biblioteca personal, els lectors es poden permetre trencar amb l’esclavitud dels gèneres i les etiquetes. En aquest punt són més lliures que els llibreters, els editors i, segons es miri, que els mateixos autors.
Una vegada vaig estar a casa d’un editor alemany que ens va explicar que abans tenia els llibres separats per països i, dins de cada grup, alfabèticament. Però que, un dia en què s’avorria, va reordenar tota la seva extensa biblioteca per dates de naixement dels autors, sense distingir origen o gènere. Ens va explicar que, ja mentre ho feia, quedava fascinat al descobrir coincidències en el temps de les quals no havia sigut tan conscient fins aleshores. Col·locant els llibres d’aquesta manera, queden junts, per exemple, Emilio Salgari, Edith Wharton i Arthur Schnitzler, tots nascuts el 1862. I, de sobte, un s’adona que mentre en 1896 Salgari publica ‘Los tigres de Mompracem’, Schnitzler acaba d’escriure la seva obra de teatre ‘La ronda’, tot i que, pel seu contingut considerat immoral, no arribarà a estrenar-la fins i tot 20 anys més tard, poc abans que Wharton publiqui ‘L’edat de la innocència’. Aleshores, ja farà nou anys que el pobre Salgari, a qui tantes fantàstiques tardes de lectura adolescent devem, és mort. Assetjat pels deutes, es va suïcidar fent-se l’harakiri.
Per descomptat que l’ordre alfabètic, per força, ha de produir també combinacions curioses, però no tenen el mateix poder d’associació.
Si bé, ara que ho penso, es donen casos de sobrevaloració, no tant de l’ordre alfabètic, sinó de les seves conseqüències. I parlo amb coneixement de causa, no només perquè li degui a un grup d’estimades amigues de la meva època escolar, els cognoms de la qual comencen per Lo, Pa, Pe i Ru.
Notícies relacionadesQuan es va editar la meva novel·la ‘Don de lenguas’ en anglès, l’editora va dir que una novel·la escrita a quatre mans per dues autores de nacionalitats diferents era una cosa difícil d’assimilar pels lectors. Necessitàvem un pseudònim. Perquè Ribas i Hofmann... ¡Impossible! Segons ella, el curtcircuit en la ment dels possibles compradors del llibre estava assegurat. En el cas d’aquesta editora continuo preguntant-me per què es dedica a això si creu que el seu públic té tals limitacions cognitives. Però que et tradueixin a l’anglès és massa llaminer com per posar-se exquisida i vam acceptar. Amb la qual cosa va arribar la segona condició: el cognom que escollíssim per al pseudònim havia de quedar per la meitat de l’alfabet. ¿La raó? Així queda en la part central de les prestatgeries de les llibreries. Els compradors no han d’aixecar el cap i tampoc han d’ajupir-se. Una mesura de protecció, ja que és ben sabut que tots els lectors d’Auster pateixen greus danys en les cervicals i els de Zanón tremends atacs de lumbago.
¿Com ens vam dir al final? Sara Moliner. Això ens col·locava a la franja privilegiada que va de l’H a la M. No sé com no estem tots els autors canviant-nos els cognoms per ocupar aquestes prestatgeries de vendes assegurades, perquè cauen just davant dels ulls dels lectors potencials. Lectors d’esquena sana. No com els d’Auster i Zanón, només superats, quant a maltractament físic, pels de Stefan Zweig, que omplen les consultes dels fisioterapeutes.
