Govern

Operació hegemonia

ERC ja té les partitures a punt per tocar: una música dirigida a JxCat i una altra, ben diferent, destinada al PSOE

1
Es llegeix en minuts
Operació hegemonia

No és gens innocent que, l’endemà de rebutjar la coalició amb JxCat, ERC escenifiqui un acostament, aquest cop sí que unilateral, al PSOE. La doble ziga-zaga sacseja de valent el panorama polític català, quan tot demana estabilitat. A ERC en són ben conscients. Saben que no hi ha ni hi haurà majoria al Parlament sense la col·laboració activa de JxCat o socialista. Però humilien JxCat i rebutgen la del PSC mentre Rufián s’acosta al PSOE com a nou Miquel Roca, a veure si des de La Moncloa emanen instruccions inverses als catalans. Improbable avui, no impossible en els propers mesos.

JxCat ha implorat una pròrroga. Ja la té. Però és quasi impossible que, dins de Junts, els partidaris del sí incondicional i del no a Aragonès arribin a un acord. ERC no farà marxa enrere, per la qual cosa la repetició d’eleccions dependrà de quatre vots. Quatre vots que no són gratis, sinó que signifiquen l’harakiri del relat legitimista (fonamentat en l’èxit de l’1-O, que el seu líder va convertir en un fracàs). Si no sorgeixen aquests vots, encara que siguin de trànsfugues, la previsió és que en comptes d’un harakiri es produeixi una decapitació de JxCat, avalada per unes urnes que, segons calculen, incrementarien l’avantatge dels republicans. Fins i tot podrien traslladar-se cap al PP, per l’efecte Ayuso, una bona quantitat de vots que acaben de tornar als socialistes des de Cs. Resultat anticipat: primera victòria real i contundent d’ERC.

Notícies relacionades

El risc és màxim, però el premi és sucós. Si arriba, és clar. La incertesa inherent a tota situació de conflicte sempre deixa marge perquè les coses surtin malament. Però, si surten bé, millor que sigui sense l’estrès de la repetició electoral, els republicans ja tenen les partitures a punt per tocar, des de l’estrada del poder: una música dirigida a JxCat i una altra, ben diferent, destinada al PSOE. No es pot descartar que cadascú balli la seva, quan Aragonés ho indiqui. La determinació dels republicans és màxima. La fe en la victòria més pròpia del Manchester de Guardiola que dels líders catalans.