Nova normalitat

¿I ara què?

Després de l’estat d’alarma, seria útil veure si les proclames amb la llibertat funcionen igual amb el respecte. Diria que no

Es llegeix en minuts
¿I ara què?

S’acaba l’estat d’alarmai penso en els diversos significats que hem donat a la paraula ‘alarma’ i en com ha influït en el nostre estat d’ànim i en el conjunt de decisions que hem pres com a societat, des de les més quotidianes a les imposades per les autoritats polítiques i les dinàmiques econòmiques mundials.

De l’alarma com a prevenció, que et protegeix perquè extremis la cura, a l’alarma com a excepció, que legitima coartar drets i llibertats. ¿Com recuperar ara les llibertats sense que les meves accions posin en perill la convivència i la llibertat dels altres, quan l’alarma per la pandèmia no ha desaparegut? La llibertat no depèn de fins a quina hora puc sortir, com quan teníem 16 anys i ho havíem de negociar amb els pares. La llibertat no és meva o del veí, és crear les condicions de possibilitat per al conjunt de la societat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

La llibertat no és fer el que em doni la gana, senzillament perquè no vivim en una societat que doni igualtat d’oportunitats a tots. Hem d’assumir la idea terrible que la nostra llibertat conviu amb l’explotació de l’altre, i mirar de remeiar-ho. Hem de canviar els temps del curt i llarg termini, de les visions de la tàctica i l’estratègia. Hem d’intentar funcionar amb models de relacions horitzontals i xarxes de benefici mutu a tots els nivells, en comptes dels actuals models de relacions verticals, aguditzats per la pandèmia i fonamentats en les normatives i les prohibicions. Si hem entès la importància de la immunitat de grup també ho haurem de fer amb el benestar de grup, la llibertat de grup. La tornada dels feliços anys 20, que alguns entreveuen, ¿va ser per a tothom igual?

I finalment, ¿què haurem après? ¿Podem, sisplau, mantenir uns horaris més racionals? ¿Podem ser més curosos amb la salut? ¿Podem no perdre el focus en l’habitabilitat de les nostres vivendes i ciutats? ¿Podem fer menys soroll? Potser seria útil veure si aquestes grans proclames amb la paraula ‘llibertat’, en boca d’alguns, funcionen igual amb la paraula ‘respecte’. Diria que no.