APUNT

Una lliga de coixos

Es llegeix en minuts
Una lliga de coixos

La jornada va començar amb l’aire polit per a aquells que encara reclamen certa moralitat al futbol i al club blaugrana en particular. Neymar mantindrà la carpa del seu espectacle 360º a París i s’esvaeix l’amenaça del seu retorn. Bé. Per aquest flanc, un estiu tranquil. L’aire s’havia enterbolit abans amb les amenaces de la UEFA, amb un Ceferin al paper d’una institutriu sinistra i arrogant castigant els nens que pretenien escapar-se de l’orfenat. Malament.

Però anem al partit del Camp Nou, decebedor en línies generals com un restaurant car servint plats sense gust. Amb tot el que hi havia en joc, el regust que va quedar no va ser digne de l’experiència exquisida que s’esperava. Va defraudar la posada en escena dels dos equips, ensopits molts minuts, més porucs que excitats, en particular el blaugrana. La seva primera part va haver de causar desànim en l’afició.

Només la supèrbia diagonal de Messi, superant jugadors blanc-i-vermells com si fossin cons, va elevar momentàniament l’esperit afligit general. Encara sort que el pistoler Suárez es va deixar les bales a Madrid. Un amic.

Notícies relacionades

Vam veure a la segona part alguns llampecs de determinació. Insuficient. El partit va corroborar les limitacions d’aquest Barça davant els equips d’entitat, la pagellida que Koeman i els seus jugadors no han aconseguit desquallar del seu cos aquesta temporada. La directiva ha de reforçar la plantilla com bonament pugui de cara al curs vinent. No resisteix el seu joc la comparació, al ritme que va jugar ahir, amb la prestesa supersònica del City o el Chelsea. Per exemple.

A falta dels tombs que encara pugui donar aquesta Lliga erràtica, l’Atlètic va deixar entreveure que no planeja abalançar-se sobre el títol. No pensa en la conquesta sinó en la rendició per asfíxia dels seus dos competidors. Esperar és el seu full de ruta. Molt de Simeone. El Madrid sembla exhaust, tot i que pot obtenir vitamines del liderat, si l’atrapa. I el Barça té la força escarransida i la destresa acotada per les seves limitacions. Però res està perdut, res està decidit. Aquesta és una lliga de coixos. La sort dels tres.