Pros i contres

Lladres, disfresses i mascaretes

La mascareta és una disfressa, admesa i promoguda per llei

1
Es llegeix en minuts
Lladres, disfresses i mascaretes

Hem de dur mascareta des del maig de l’any passat. Un mes abans, un lladre va fer un atracament amb la disfressa obligatòria de tot lladre: una gorra i una mascareta. Va ser enxampat i jutjat, i el lladre va recórrer al Tribunal Suprem i el seu advocat va al·legar que no es podia aplicar l’agreujant d’ús de disfressa, perquè duia la mascareta amb la intenció (ben plausible) de no contaminar les víctimes del robatori, que ja en tenien prou amb el robatori i no calia que, a sobre, s’infectessin de Covid. El Suprem li va dir que s’equivocava de dates i que atracar amb mascareta abans de l’obligatorietat de dur mascareta (per atracar o pel que sigui) era fer-ho disfressat. Amb això es dedueix, i també ho va recollir la sentència, que atracar amb mascareta (mentre sigui obligatori dur-la en tot moment) no és un agreujant sinó un deure, perquè és més important el proïsme que implica evitar contagis que no pas la dolenteria del malfactor que s’amaga rere d’una mascareta. La sentència del Suprem, doncs, certifica que la mascareta és una disfressa, admesa i promoguda per llei, això sí. Els lladres de tota la vida, els dels dibuixos animats, respiren alleujats per una decisió tan favorable als seus interessos.