DRETS

Visibilitzar

Sense el llenguatge inclusiu, moltes vides desapareixen de les lleis i les normes socials

Es llegeix en minuts

El nom fa la cosa, sempre s’ha dit. Quan la cosa ha sigut considerada femenina, no hi ha hagut nom perquè no existís. El sistema ha dedicat molta energia i molts esforços a tapar tot allò que no li interessava, i el que no li interessava ja se sap què és: les dones en primer lloc, però també tots aquells grups socials, totes les identitats, totes les construccions i tots els relats que no responien a la visió hegemònica del món. L’univers s’ha construït al voltant d’una idea perfecta, universal, rodona, completa: la de l’home cisgènere, blanc, de classe alta, amb papers, de mitjana edat, sense discapacitats. Aquesta identitat pulcra i independent és una minoria mundial, però és la minoria que mana.

Per això al segle XXI, el llenguatge és un aliat per a totes aquelles identitats, relats i grups socials que no responem a aquest arquetip central de la nostra societat. Per això és important que posem nom a la cosa, per fer-la evident, per fer-la present i visible, per generar un nou marc de relacions que contempli totes les dissidències i diversitats.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El llenguatge inclusiu no és un debat filosòfic, teòric i intel·lectual. O no només. Quan volem ser ‘presidentes’ i no ‘senyora president’, no és un caprici. Quan volem desdoblar, no ho fem per qüestions normatives i l’economia del llenguatge passa en un segon pla. Quan parlem de progenitors, en lloc de pare i mare, és per visibilitzar que el relat de la família nuclear és mort. Quan parlem de cònjuge és per evidenciar que la normativitat heterosexual no és tan natural com ens han volgut fer entendre. I quan parlem de persones, en lloc de parlar d’homes i dones, ho fem per reconèixer les realitats, vivències, identitats i experiències de tot el món.

El llenguatge fa aflorar drets. Explora l’esfera privada, fosca i marginal i la redirigeix cap al centre, l’esfera pública, l’àgora, la vida. No és un caprici, senyores i senyors, el llenguatge inclusiu. És un dret que tenim tots: el dret a ser denominats. Sense nom, no hi ha cosa. I sense el llenguatge inclusiu, moltes vides desapareixen de les lleis i les normes socials. No és un debat filosòfic, sinó de supervivència.

Temes:

Feminisme