PROS I CONTRES

«Perdona’m, mama: no et puc enterrar»

L’aflicció no s’acaba en una tomba o en una urna, però almenys hi ha el consol d’un adeu digne

Es llegeix en minuts
«Perdona’m, mama: no et puc enterrar»

Unes de les imatges més paoroses de la pandèmia, les primeres, les més esgarrifoses, ens van arribar d’Itàlia, de Bèrgam: aquella corrua de camions militars carregats de fèretres que transportaven els cadàvers, processó mortuòria, cap a un destí desconegut, una terra on sebollir els morts que no cabien a la ciutat. També ens van arribar, poc després, els taüts com capses de mudances, de cartró, en un tanatori de Queens. La pandèmia ens ha provocat moltes ferides, però potser cap de tan dolorosa com la fredor de la mort sense dol, amorfa com aquelles capses, amagada en uns camions.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A Roma, aquest 2021 han viscut una altra experiència traumàtica. Centenars de cossos que fa més de dos mesos que jeuen en un magatzem perquè no els poden cremar o enterrar. L’empresa funerària AMA no dona a l'abast, enmig de crítiques dramàtiques de ciutadans que clamen per un dret tan elemental, una cerimònia que és a l’origen de la humanitat. Una família ha fet penjar cartells enormes a la ciutat: «Scusa, mamma, se non riesco a farti tumulare». Perdona’m perquè no puc enterrar-te. L’aflicció no s’acaba en una tomba o en una urna, però almenys hi ha el consol d’un adeu digne. Un descans. Això passa a Roma.