Ayuso sobiranista

Ayuso és sobiranista perquè, molt per sobre de la raó, desferma en els votants una indiscutible passió per no doblegar-se contra el virus, ni contra l’esquerra. L’esquerra i el socialisme per a Ayuso són gent externa i forana a la filiació de la seva idea de Madrid.

Plantejar la campanya com un nosaltres contra ells, donar la culpa al Govern d’Espanya de tot el que va malament i apuntar-se com a propi tot el que va bé. Desqualificar el principal rival titllant-lo de titella del Govern central i presentar els que fins ara han sigut socis de govern com uns impresentables. Dir que la Comunitat autònoma és el paradís fet realitat. Argumentar que sense el llast de l’Estat seria encara millor i felicitar els conciutadans dient-los que són els millors. 

El fullet que reparteix Ayuso pel carrer ha d’estar fet pels mateixos que feien els que l’ANC repartia als barris menys ‘indepes’. Són un llistat (molt treballat) de totes les qüestions que podrien preocupar els ciutadans per assegurar tot seguit que totes tenen solució fàcil: un vot per la causa. 

La desimboltura en els mitjans de comunicació és igualment admirable. En totes i cada una de les respostes s’inclou una venuda de moto i una desqualificació total de l’adversari, sense que importi que estigui agafada amb pinces. Els seus sempre han sigut els responsables dels avenços de la història i els altres sempre han fet el possible per enfonsar-nos en la misèria. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però encara queden coses que Ayuso podria aprendre dels ‘indepes’. L’ANC va arribar a incloure en els seus actes actuacions flamenques amb versions del ‘Cant dels ocells’. Ayuso hauria de considerar incloure en els seus mítings un xotis versionant ‘La internacional’. 

La sort o la desgràcia, estan tirades. Després aquesta que Madrid és Espanya, però no ho és del tot. Un embolic.