Pros i contres
Guerra entre matolls
El llentiscle ha provocat una guerra entre propietaris forestals de l’Empordà i grups de brigades clandestines que el cullen per exportar-lo
La notícia que tenia del llentiscle, amb què molt probablement he coincidit centenars de vegades, l’olor de la mata del qual m’ha inundat en una primavera seca o en un estiu ardent, era, sobretot, literària. Vull dir que dubto que sabés distingir-lo enmig de la vegetació dels camins, els paratges i els boscos. Llegeixo en una guia botànica que «els territoris on creix una màquia de llentiscle es caracteritzen per una intensa emanació odorífera». És exactament això el que escrivia el poeta Narcís Comadira en un dels seus poemes més coneguts, ‘Falconeria’. El senyor dels versos diu que vol una llebre, «flairosa de llentiscle».
Ara sé que, a més, la mata està creant un conflicte seriós entre propietaris forestals de l’Empordà i grups de brigades clandestines que la recullen per exportar-la, també d’estranquis. La guerra del llentiscle. S’utilitza per fabricar vernissos i gomes aromàtiques, i per fabricar licors, pomades medicinals i cosmètics. I també com a base d’ornaments fúnebres, és a dir, corones de morts, perquè la fulla, una vegada tallada, es conserva verda durant molt de temps. I després diran que la flora és avorrida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
