Discriminacions

Odi interseccional

Les desigualtats i les opressions que perpetua el sistema patriarcal i capitalista no es poden entendre per separat

Es llegeix en minuts
Odi interseccional

La nostra societat ha estat organitzada en base a uns privilegis que ara anomenem drets, però que en ser vulnerats de manera sistèmica i estructural, esdevenen privilegis de nou. És un sistema —el patriarcal i capitalista— que jerarquitza grups socials. En el cim de la piràmide hi trobem el centre i la mesura de totes les coses: l’home blanc, cishetero, de classe mitjana-alta. Molta gent ridiculitza aquesta manera d’analitzar les relacions i les dimensions del poder, però l’androcentrisme és una realitat i obviar-ne les conseqüències no soluciona res. 

D’aquí, de tot allò que no és l’Home, neix la interseccionalitat, una teoria que ens ajuda a comprendre que les violències que converteixen els drets en privilegis no funcionen de manera estanca. Les desigualtats i les discriminacions que perpetua el sistema patriarcal i capitalista no es poden entendre per separat. Hi ha una violència que, per la seva magnitut, clama al cel, i és la violència contra les dones pel fet de ser dones. Parlo de magnitut en termes quantitatius: som la meitat de la població. Però no podem obviar que aquesta relació de poder interacciona molt sovint amb el racisme, la lgtbifòbia, el capacitisme, l’edatisme i que, a causa d’aquesta interacció, les violències s’encabalquen i s’agreugen. 

Així, aquesta piràmide que hi té l’Home al capdavant, invertida ens faria adonar que les dones trans, lesbianes, negres, en situació irregular i pobres són un col·lectiu profundament vulnerable, i que no podem establir línies divisòries entre opressions: on acaba el masclisme i comença el racisme, on el classisme o la transmisogínia? 

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Voldria, però, capgirar i redirigir aquest concepte de la interseccionalitat per parlar de l’odi. Les opressions s’encabalquen, però en l’odi també interaccionen el masclisme, el racisme, la lgtbifòbia, la classe o el capacitisme. L’odi és profundament interseccional. Molt sovint els masclistes són també racistes o lgtbifòbics. És en aquesta interseccionalitat que hi ha instal·lat el discurs d’odi. Per això és molt difícil separar-ne les seves lluites. Si el feminisme no és interseccional, queda coix.